Els regals que ens fa la natura

En tots els estudis sobre benestar psicològic hi apareix sempre la constant de la natura: passejar, contemplar la natura és una manera de reequilibrar el nostre sistema, de carregar-lo de positivitat (diria Barbara Fredickson).

Barbara Fredrickson considera el contacte amb la natura una eina per a la positivitat. A l’entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2011/12/sis-eines-per-incrementar-les-emocions.html  ens explica que la natura, el contacte amb el verd (arbres, camps, etc.)  i el blau (rius, fonts, la mar, etc.) dels paisatges, és una font demostrada de benestar. El que proposa és que cada persona identifiqui una dotzena de llocs als que pugui accedir en qüestió de minuts, per tal de passar-hi cada dia una estoneta.

Els humans tenim una preferència evolutiva cap a ambients amb aigua i plens de verdor (això ho podeu trobar explicat al magnífic llibre de Gazzaniga comentat a l'entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/08/el-nostre-cervell-moral.html ). En un vídeo sobre el tema (vegeu https://www.youtube.com/watch?v=xXPLbcsDOJQ) es parla sobre les beneficis sobre la nostra salut que pot tenir el fet d’invertir temps en la contemplació dels núvols, dels arbres i dels corrents d’aigua. La transcripció aproximada seria la següent:

“NÚVOLS

Ens preocupem per nosaltres mateixos de forma inútil. Els núvols, però, no saben res de nosaltres, floten inconscients de les nostres preocupacions. Sempre estan disponibles. Hi ha un drama constant sobre els nostres caps: col·lisions, fractures, remolins, separacions... La vida humana no és menys activa, però podem trobar un moment d’alleujament per a les nostres preocupacions particulars mirant a dalt i tornant a agafar una perspectiva més àmplia, des de la qual, l’agitació de l’ara i aquí, sembli menys important. Tot passarà, fins i tot el malestar i l’ansietat que sentim, com a núvols que semblaven estables i consistents una hora abans i que ara s’han desfet, deixant-ne només dos o tres, pesarosos i tímids davant el sol victoriós, com a restes d’un exèrcit dispers.

ARBRES

Són una imatge de paciència i de resolució. Ells, amb les seves escorces retorçades i desgastades, parlen de les centenars d’estacions que han superat. S’han deformat i perdut branques durant els vents hivernals, han estat rosegats per cucs i escarabats durant els dies de calma de l’estiu, han estat colpejats i tallats per grangers i nens. Però ells resisteixen –com podríem fer nosaltres seguint el seu exemple. Totes les seves fulles brillants al sol de l’estiu, aviat cauran. La vida humana té un final, però aquest exemple que ens donen els arbres és el que millor i més graciosament ens introdueix als inevitables fets del cicle de la vida. Res dura per sempre, diuen els arbres. Frueix d’aquests dies preciosos, xiuxiuegen les fulles.

CORRENTS D’AIGUA

Sempre estan comunicant alguna cosa: xiuxiuejant, exclamant, argumentant (amb una roca o una branca), fent confidències (en un vòrtex tranquil), dormisquejant (en ple estiu) o cridant amb ràbia (després d’un fort ruixat). Com els focs, proporcionen un objecte ideal per a la contemplació. La seva activitat constant estimula la imaginació. No estan mai en blanc per a nosaltres, com a petits trossos de paper en un escriptori. Elles distreuen les nostres ments el necessari per tal que les bones idees, les que odiem demanar-nos a nosaltres mateixos directament, puguin sentir-se alliberades i aparèixer –i podem conèixer-nos millor a nosaltres mateixos.

Necessitem la natura, no només per a la nostra salut física, sinó també pel nostre equilibri mental. Cap setmana hauria de considerar-se plena si no inclou un o dos minuts de contemplació dels núvols, els arbres i les corrents d’aigua. Són emissaris de perspectiva, paciència i introspecció.”

Bona contemplació!