Parlem d'emocions...

Com a pràctica, agafeu tres situacions en les que hagueu sentit ràbia i seguiu les pautes que marquen els autors que hem comentat (després de reconèixer l’emoció i acceptar-la): 

1) Què és el que depèn de mi i què puc canviar realment? 

2) En aquesta situació, l’expressió de la ràbia va al meu favor o en contra meva? 

3) Com puc alentir la maquinària de la meva ràbia? Respirant? 

4) Com puc recordar "l’advertència del malestar?" (és a dir, “Vull dir-te que ara em sent malament, i encara que no sigui un bon moment per a aconseguir explicar-me bé, crec que és important que et digui que...”) 

5) Com puc expressar el que sent sense faltar al respecte?  https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/09/canalitzar-la-rabia-per-estimar-millor.html

Les persones amb agilitat emocional “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html

Els meus fills, que ara tenen 25 i 19 anys, van créixer amb contes sobre les emocions, uns contes que, curiosament, contaven unes històries diferents a les que trobem avui. I l’altra dia, parlant amb una mare sobre les emocions del seu fill de 9 anys, em vaig aturar a considerar la filosofia que hi havia al darrera de tot això.

En els contes dels meus fills, que ara encara utilitzo a la consulta, les emocions es caracteritzen per ser el resultat d’una situació, d’una valoració. Encara que tinguin una empremta concreta, amb un nom i una expressió, poden mutar i canviar en funció de les accions de la pròpia criatura. Sí, pot ser que estiguis enfadat perquè una cosa no surt, però si penses que per aprendre has d’equivocar-te, la teva frustració no serà un fre, sinó que es convertirà en un estímul. Sí, pot ser que tinguis por, però si l’acceptes com una fase i te n’adones de com va diluint-se, es convertirà en coratge, que no és més que por en moviment.

En els contes d’ara, les emocions són un programa d’acció i no una valoració que ens dóna informació sobre la situació. No es donen pautes sobre com llegir-les en un context, de com canviar la seva fisonomia, de com convertir-les en una cosa més complexa. Les emocions es presenten en format catàleg, com si l’única manera de tractar amb ella fos per la via d’etiquetar-les. D’aquí a considerar-les com a bones o dolentes només hi ha un pas.

Tanmateix, encara que les paraules són crucials a l’hora de tractar amb les emocions, no és l’únic que hem de tenir en compte si volem arribar a l’agilitat emocional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html i https://www.ted.com/talks/susan_david_the_gift_and_power_of_emotional_courage#t-987172). És veritat, com explica Lisa Feldman Barrett en el seu llibre “How emotions are made”, que el vocabulari emocional és crucial a l’hora de tenir una vida plena i de fer-se càrrec de les emocions i aprofitar-les per a viure millor amb els altres. Però, com explica la historiadora Tiffany Watt Smith (vegeu https://www.ted.com/talks/tiffany_watt_smith_the_history_of_human_emotions#t-843555), el context històric i social marca el contingut de les emocions i les ha canviant durant la història.

Susan David en la seva xerrada TED (vegeu https://www.ted.com/talks/susan_david_the_gift_and_power_of_emotional_courage#t-987172) explica que la resiliència només pot ser el resultat d’acceptar i viure qualsevol de les emocions que ens neixen a dintre. Les emocions són informació. Les emocions ens guien. Però les emocions NO determinen, necessàriament, la nostra conducta.

En el camp de la psicologia hi ha una regla d’or que considera que qualsevol emoció és vàlida, però que això no passa amb les accions. “Puc estar molt enfadada, tenir la sensació de que t’odio, tenir la sensació que, si em deixés anar et pegaria. Però no tinc mai dret a pegar-te o a insultar-te”. La visió de l’emoció com una cosa estàtica, bàsica, ens tanca massa en la sensació de que les emocions determinen les nostres accions de manera tancada. I, tanmateix, la creença en les emocions bàsiques és com la sensació de que els colors són una cosa que hi ha en el món i no una cosa que el cervell ha après a etiquetar a partir d’un espectre de longituds d’ona continu.

Les emocions són construccions, estan fetes a partir de la nostra experiència, depenen de la cultura en la que ens movem, de les vivències que tenim. Fins i tot, les emocions depenen de la pròpia idea que tenim sobre les emocions. Les emocions canvien. Com explica Seung Sahn Soen-sa (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/09/canalitzar-la-rabia-per-estimar-millor.html), una emoció com la ràbia, pot anar mutant des de l’expressió resultant de considerar que l’altre és un obstacle pels nostres objectius i hem d’anar en contra seva (sense tenir cap control a l’hora d’expressar-la) a veure com pot usar la seva estructura per a comunicar a l’altre la necessitat de que canviï si no vol perdre part de la nostra consideració (amb un control total a l’hora d’expressar-la).

Per això em preocupa com aquesta generació criada amb Diccionaris Emocionals pot arribar a relacionar-se amb les emocions. Els meus fills podien diferenciar entre emoció, expressió, conducta, sense cap problema, a partir dels contes que en aquell moment es feien servir per a parlar del tema. Els nins d’avui en dia no poden veure les emocions com una construcció si se les hi presenten com si fossin una realitat modular que emergeix directament del cervell.

Les emocions són el resultat d’interaccions subtils entre el nostre cos, el nostre cervell, les altres persones implicades en les situacions, els records que tenim de les altres situacions viscudes, els resultats que hem tingut quan les hem expressat, la nostra relació amb l’emoció, les nostres conviccions sobre si podem enriquir-la, modificar-la, matisar-la...

Així, les emocions, la seva vivència, la seva expressió i, fins i tot, la seva denominació aniran canviant a mesura que nosaltres anem canviant. Aquest és el missatge. I, si volem que els nins entenguin això, sempre hem de tenir en ment com funcionen les emocions, com estan lligades al seu context i com canvien a mesura que en parlem.

Bona reflexió!