dissabte, 25 de novembre de 2017

Millorar les relacions

Si tu fossis nat 
a la seva terra 
la tristesa d'ell 
podria ser teva

Joana RaspallPodries

“Gawande explica que les preguntes que ens poden ajudar en aquest procés, cada vegada que ens caigui a sobre una malaltia greu o una lesió i el nostre cos o la nostra ment fallin, són: Quina creus que és la teva situació i com pot acabar? Quines són les principals pors i quines són les teves esperances? Quins sacrificis estàs disposat a fer i quins no? Quina línia d’actuació creus que s’ajusta més a com veus les coses?” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/11/afrontar-les-pors-per-poder-viure-les.html







Chip Heath i Dan Heath en un article basat en el seu darrer llibre (vegeu http://behavioralscientist.org/dont-just-ask-whats-matter-ask-matters/)   parlen sobre el fet de prendre decisions ajustades a les necessitats reals de les persones. Com bé expliquen, el problema, en la majoria de casos i de situacions, ve del fet que com a humans tenim tendència a pensar les coses des del nostre punt de vista. Tots els processos de decisió estan tenyits per les nostres pròpies necessitats. I, en moltes ocasions, no coincideixen amb les de la persona a la que suposadament volem ajudar.

Volem ser bons amics? Tenir una bona família? Ser una bona parella? Fer-ho el millor possible amb els nostres fills? Prestar un bon servei professional (com a venedors, professionals de la salut, de l’ensenyament, etc.)? Així, hauríem de tenir en compte les tres àrees de “responsivitat”, el que s’ha de valorar per a decidir si estem davant una bona connexió: comprensió, validació i cura.

Com explica Harry T. Reis,

·        la comprensió ve del fet de sentir que la persona amb la que tractem entén quines són les nostres necessitats i el que és important per a nosaltres;
·        la validació prové de sentir que la persona amb la que tractem ens respecta a nosaltres i al que volem;
·        la cura es demostra perquè la persona pren un paper actiu per tal d’ajudar en l’assoliment de les nostres necessitats i ens dóna tot el suport possible.

La comprensió dependrà del temps que dediquem a intentar entendre a l’altra persona. Li hem demanat el que sent i el que vol? Hem abordat directament els seus sentiments? Hem tingut en compte el seu temperament, la seva història? Hem escoltat amb atenció quan ens ha parlat? O ens hem perdut en suposicions fetes a partir del que pensem o sentim nosaltres?

La validació dependrà de la nostra capacitat per a entendre persones diferents a nosaltres mateixos (és a dir, gairebé tothom, d’una manera o altra!). Aquesta habilitat no resulta fàcil, en el sentit que suposa acompanyar a persones estimades o amb les que ens veiem amb la necessitat de tractar, encara que nosaltres no faríem mai el mateix. Tens un amic que surt amb una persona que no t’agrada? El teu fill pensa estudiar coses a les que tu no veus sortida? La teva parella està molt interessada en coses que tu no entens? Validar no és el primer que et ve al cap quan creus que tu vas bé i que l’altra hauria de tenir en compte el que penses...

La cura suposa invertir temps en l’altra persona, donant suport, ajudant amb el que sigui. La cura inclou qüestions logístiques (què podem fer per ajudar?) i qüestions emocionals (com podem fer sentir a l’altra persona que estem disponibles de la manera que necessiti?).

Per tant, si el que vols és millorar les teves relacions per tal que tinguin la profunditat que dóna el màxim de beneficis físics i psicològics (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/07/la-veritat-sobre-lamor.html) o vols assegurar-te de fer la feina el millor possible, atura’t un moment i pensa:

·        He dedicat prou temps a escoltar a la persona que m’interessa? Li he fet preguntes significatives sobre el que vol, el que sent, el que necessita?
·        He respectat el seu punt de vista, encara que no hi acabés d’estar d’acord? Som capaç de fer-li sentir que estic al seu costat, encara que no acabi de veure cap a on va?
·        He pensat en com fer sentir millor a la persona, en com ajudar-la a aconseguir els seus objectius, en com donar-li suport en el seu dia a dia?


Bona reflexió!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada