diumenge, 1 d’octubre de 2017

Els enemics de la felicitat




“Normalment, no vivim la vida amb plenitud, no emplenem de sang tots els nostre porus, no inspirem i espirem amb la profunditat suficient” Henry D. Thoreau “Diaris, 13 de juny de 1851”

“Parlant en termes absoluts, com més diners, menys virtut, ja que els diners s’interposen entre un home i els seus objectius i els aconsegueix en el seu lloc; d’aquesta manera aconseguir-los no suposa cap gran virtut. Els diners apaguen moltes preguntes que, d’altra manera, hauria de respondre i solament en planteja una de nova, difícil i supèrflua: com s’ha de gastar” Henry D. Thoreau “Desobediència civil”

“les coses que ens condueixen a la felicitat i a la plenitud són les coses que no només ens fan millors –més amables i més compassius- sinó també ens fan tenir més èxit” Raj Raghunathan If You’re So Smart, Why Aren’t You Happy?”









Amb el títol de “If You’re So Smart, Why Aren’t You Happy?” (Si ets tan intel·ligent, perquè no ets feliç?), Raj Raghunathan, després de treballar en el món de l’empresa assessorant alts executius, ens explica quins són els enemics de la felicitat. Seguint la idea de Henry Thoreau d’ “El teu negoci és la vida”, Raghunathan fa una reflexió sobre com moltes coses que donem per suposades, en lloc d’ajudar-nos a aconseguir el benestar emocional, ens hi allunyen, fent-nos infeliços.

En el fons, el que es veu a mesura que s’aprofundeix en la lectura del llibre és que, com es diu al pròleg, “Els determinants de la felicitat són també aquells que ens ajuden a convertir-nos en un ésser humà millor –més  amable i més compassiu”. Però, quins són els enemics?


1.- Encara que tothom afirma que vol ser feliç i fer feliç als altres, quan viu el dia a dia es van imposant altres metes. Les persones ens sentim empeses a “fer el que hem de fer”, perseguint metes (possessions, carreres, estatus, fama...) que, en moltes ocasions, no ens apropen al nostre objectiu d’aconseguir un major benestar emocional. Això es anomenat per l’autor “La Paradoxa de la Felicitat”.

2.- L’anomenat segon “pecat” que ens allunya de la felicitat, segons Raghunathan, és el fet de cercar sempre ser superiors als altres (via comparació social, és a dir, tenir com a referència d’èxit el que aconseguim en comparació als altres més propers o que tenim més presents). La necessitat d’aprovació, el “quedar bé”, condicionar la nostra autoestima al reconeixement, són coses que ens empenyen a voler quedar per damunt dels altres, encara que, per això ens trobem patint i comparant-nos contínuament. A més, el benestar inicial per haver aconseguit més diners, més poder, més fama, més bellesa que les altres, s’esvaneix al cap de poc temps, per l’actuació d’un efecte denominat “adaptació hedònica”. El materialisme és un gran enemic de la felicitat.

3.- El tercer enemic ve del fet de cercar de forma desesperada l’amor. Pel fet de ser una espècie ultrasocial tenim la necessitat de vincular-nos als altres. Les relacions formen part del que ens defineix com a humans i són un element indispensable per a la salut física i psicològica (veieu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/04/la-solitud-es-el-pitjor-dels-mals.html). Els sentiments de solitud, com explica John Caccioppo estan al darrera de moltes malalties que van des de la depressió, passant per l’obesitat i la diabetis. Per altra banda, la profunditat de les relacions socials és l’única característica que distingeix el 10% de la gent més feliç de tots els altres. Així, la cerca compulsiva de les relacions, generant malestar i preocupació en els altres i a un mateix, o el fet d’evitar de manera sistemàtica la intimitat, ens empenyen a la infelicitat.

4.- La necessitat de control, el fet de sobrecontrolar, és un altre dels enemics de la felicitat. La incertesa forma part de la vida. Com expliquen els estoics (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/05/la-joia-de-viure-dels-estoics.html) només assumint-la podem assolir la joia de viure. La por a la incertesa ens pot empènyer a viure sobrecontrolant el que considerem important (la gent que estimem, els resultats que volem, els valors que ens defineixen..), generant una angoixa que, paradoxalment, volem calmar controlant millor el que ens fuig de les mans. I, quan el que volem controlar és als altres o la seva conducta, reaccionaran de manera negativa i, inclús, és més probable que acabin fent el que no volíem que fessin.

5.- La desconfiança cap als altres és un dels grans enemics de la felicitat. Els estudis demostren que els països on les persones confien en els altres i en el sistema declaren ser més feliços. Quan no confiem en els altres, no podem permetre’ns relaxar-nos. Quan no ens podem relaxar, no podem ser feliços. Per altra banda, la confiança genera una confiança recíproca, un cicle virtuós de benestar.

6.- Entre els altres enemics de la felicitat hi trobem una excessiva implicació en les metes perseguides, és a dir, la necessitat d’aconseguir determinats objectius o, el contrari, la deixadesa a l’hora de decidir el que s’ha de perseguir. En ambdues situacions el resultat és negatiu. En la primera, una fixació excessiva en les metes, el resultat és més important que el procés i condiciona tota la vida, convertint-se en un obstacle per la felicitat. En l’altra, la desafecció davant qualsevol tipus d’objectiu, ens deixa amb la sensació de no viure un procés significatiu, de manera que aquesta falta de significat genera una buidor incompatible amb el benestar. El que es proposa és la tècnica estoica de comprometre’s amb metes significatives, però una vegada arribat el resultat, no donar-hi més voltes, acceptar i partir del que hi ha.

7.- L’anomenada addicció a les decisions racionals és el setè obstacle a la felicitat, segons explica Raghunathan. El fet d’ignorar els nostres sentiments i les nostres emocions a l’hora de prendre decisions pot ser una font d’infelicitat constant. Les nostres sensacions davant les situacions amb les que en trobem són una mesura de com les podem afrontar com a éssers humans. Som éssers emocionals i racionals, de manera que qualsevol negació d’algun dels dos aspectes comportarà infelicitat i una major dificultat a l’hora de trobar solucions creatives als problemes. L’autoconsciència és fonamental a l’hora de prendre bones decisions i d’aconseguir el benestar emocional. L’autoconsciència ens permet ser honestos i compassius, totes dues coses molt importants a l’hora del benestar emocional. A més, tot això ens permet guanyar en flexibilitat cognitiva i emocional.

Repasseu aquests set elements. Considereu que alguns estan molt presents en les vostres vides? Esteu prioritzant coses que, al final, us faran més infeliços?

Continuarà...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada