divendres, 30 de juny de 2017

Les bones connexions





Com explica Henry Cloud en “El poder de los otros”, quan ens relacionem amb els altres es poden donar quatre tipus de connexions: Desconnectat, sense cap tipus de connexió; Mala connexió, connexió incorrecta; Connexió pseudobona i, finalment, Una bona connexió, una connexió autèntica.

En l’entrada anterior analitzàvem les característiques de les dues primeres. En aquesta aprofitarem per aprofundir en les dues següents. En el cas de la connexió pseudobona, els elements característics tenen a veure, bàsicament, amb l’hedonisme. Ens enganxem al “bon rotllo”, evitant conflictes, mirant de cercar els elogis o el reconeixement de l’altra persona. O, encara pitjor, ens quedem en el terreny de la motivació extrínseca, fent les coses per aconseguir premis o estatus.

Quan la persona que cerca, majoritàriament, connexions pseudobones és un líder, sense adonar-se’n, el que fa és posar límits a les possibles converses a tenir. Les persones del seu voltant no posaran res en dubte del que fa; al contrari, conscients de que el líder només vol sentir bones notícies, evitaran qualsevol comentari sobre potencials problemes. El líder pot fer-se addicte a l’adulació. La part contraproduent d’aquesta situació és que quan no es volen escoltar crítiques o opinions contràries s’acaba per perdre el respecte de les persones amb criteri. La connexió esdevé superficial.

El sexe, el menjar, el bon vi, els passatemps, els premis, els bons ingressos, les celebracions, els guanys, les diversions, les relacions i els esdeveniments emocionants, els viatges exòtics, etc...; tot això són elements de motivació extrínseca preparats per diluir-se després del seu impacte inicial. Les persones amb connexions pseudobones viuen basant el seu benestar en aquests tipus d’elements de compensació. Les relacions autèntiques, amb la importància que posen en posar en evidència les diferències i els conflictes, no tenen cabuda en aquest tipus de vida.

La definició d’una bona connexió es pot simplificar, explica Cloud, explicant que es tracta d’aquella en la que cada persona pot ser ella mateixa, una relació en la que pots tenir en compte el teu cor, la teva ment, la teva ànima i les teves passions. En una relació autèntica o real, cada persona pot compartir de manera segura el que realment pensa, sent, creu, tem i necessita. I, aquestes, són les que es donen en els millors equips i en les millors vides. I tots les necessitem.

Els bons líders són aquells que no tenen por d’admetre que necessiten ajuda. Els bons líders són aquells que poden admetre una bona crítica, dura però amable. En les relacions autèntiques, les crítiques es centren en la informació, en la manera de fer les coses, mai esdevenen personals. I en els moments crítics de la vida, les relacions autèntiques, i la informació i energia que proporcionen, esdevenen crucials.

Per aconseguir relacions autèntiques no s’ha de tenir por a les situacions de conflicte. Cloud proposa, en primer lloc, identificar les fonts d’energia positiva i les d’energia negativa. Hem d’aprendre a escoltar bé als altres, encara que al principi es tracti de fonts d’energia negativa. En moltes ocasions, una vegada que s’ha escoltat a la persona i s’ha establert una connexió real, els problemes passen a ser oportunitats. També s’ha d’estar disposat a acceptar quan la persona, com en el cas de la gent que té interès només en relacions pseudobones, no pot formar part d’una connexió autèntica.

Cloud recomana sobretot honestedat. Hem de tenir clar on estem a cada moment. Ens estem recloent en el primer cap de cantó, el de la desconnexió, amb l’excusa de necessitar temps per reposar? Si ho fem, ho sabrem perquè el que haurem pensat o sentit no ho compartirem després amb ningú, hi passarem per sobre com si ja no fos important, deixant de banda elements fonamentals de la nostra vida. Comencem a sentir inseguretat, por a no fer-ho bé, aprensió davant la valoració que pugui fer una altra persona? Estem quedant en el terreny del segon cap de cantó, el de les males connexions. Comencem a pensar només en premis, en sortides, en viatges, en consumir productes o alcohol? Ens estem estancant en la tercera cantonada, la de les connexions pseudobones, la de les motivacions extrínseques. En tots aquests casos, hem de ser honestos i començar a cercar la quarta cantonada.

La primera passa és la de la responsabilitat. No podem situar-nos com a víctimes. Hem d’assumir la iniciativa de la nostra pròpia vida. Hem de basar-nos en els nostres valors i donar les passes pertinents per tal de marcar la nostra direcció en la vida. A partir d’aquí, les relacions autèntiques ens proporcionaran l’energia i la informació necessàries per tal de creure del tot en nosaltres mateixos i ens ajudaran, al mateix temps, a assumir la responsabilitat de fer el que creiem que hem de fer.

La combinació d’assumir el control de les decisions i de sentir el recolzament de les persones importants en la nostra vida és un dels elements més importants de les relacions de la quarta cantonada, afirma Cloud. El poder dels altres està en que, en el cas de les bones connexions, ens empenyen a ser tot el que som capaços de ser, a ser més nosaltres mateixos. Aquest procés és possible gràcies a una sèrie d’elements: recolzament, possibilitats de creixement, respecte i responsabilitat. Es tracta d’un equilibri entre autonomia i responsabilitat.

Per saber si en les nostres relacions estem en aquest quadrant ens hem de fer una sèrie de preguntes: Ens recolzen les nostres relacions, les nostres parelles, en el que són les nostres activitats pròpies sense fer-nos sentir amenaçats o exclosos? Ens donen consells si les necessitem, però ens recolzen en les nostres decisions encara que no hi estiguin d’acord? Ens respecten pel que fa al nostre estil de fer les coses i les nostres preferències?

Les relacions autèntiques suposen respecte a la llibertat i assumir sempre la pròpia responsabilitat. Veiem que en el cas dels fills i dels equips de feina aquests dos ingredients són fonamentals (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/04/educar-per-un-mon-que-encara-no.html). I, també ho és el fet d’assumir les conseqüències de les nostres accions. Per això, sempre s’ha d’haver parlat de manera clara sobre les expectatives de cada persona que intervé en la relació.

La retroalimentació continuada és l’ingredient secret de l’èxit personal i relacional. On som? On anem? Estem en la direcció correcta? Hem de fer algun canvi? Què hem après dels errors assumits? Les relacions autèntiques de la quarta cantonada exigeixen cura, sinceritat i resultats. Hem de fer valoracions continuades sobre com estan les persones, com està la relació i quins resultats tenim. Qualsevol evitació de tractar un problema de manera directe tindrà com a resultat un allunyament d’aquesta quarta cantonada. I això afecta per igual als negocis, a la parella, a la família, a les amistats, als equips de feina, a la cultura, a la salut i a la vida.

En algunes ocasions, el compromís amb la quarta cantonada pot tenir, momentàniament, conseqüències doloroses. No podem formar part d’una relació autèntica si l’altra o les altres persones no es fan càrrec de la seva part de responsabilitat. Premiar o passar per alt el poc rendiment o el poc compromís tindrà sempre resultats negatius per a la relació, i pel projecte compartit. I, al final, haurem d’acceptar la realitat, encara que sigui difícil. Si no, els resultats sempre seran pitjors.

Hem d’acceptar que per a tenir èxit i sentir l’energia de les bones connexions, hem de dir el que hem de dir i hem d’aprendre a escoltar el millor possible. Hem d’aprendre a dir les coses de cada vegada millor, amb respecte i de manera honesta i amable. Hem d’acceptar que hi haurà conflictes i malentesos i errors, però que s’han d’encarar de manera directe. Ens hem de demanar: Com va la comunicació? Ens estem donant prou retroalimentació? Estem acceptant la informació que ens arriba? Com ho podem fer perquè la retroalimentació sigui més útil? Com podem aprendre a rebre aquesta retroalimentació de manera més positiva?

No acceptar el compromís dels requisits de la quarta cantonada pot fer que la relació fracassi: si una de les parts no està aportant l’energia o la intel·ligència necessàries, l’altra part pot córrer el risc d’experimentar un desinterès creixent per invertir més intimitat en la relació. Podem canviar i millorar, però només ho farem amb persones que creuen el mateix i que s’han compromès a ajudar-nos.

Una connexió autèntica, una bona connexió suposa una sèrie de característiques: ens alimenta, ens ajuda a ser més nosaltres mateixos, ens ajuda sentir que formem part d’un “nosaltres” i que tenim una responsabilitat en aquest sentit, ens permet equivocar-nos i aprendre, ens empeny cap a visions i metes més “grans” i ens ajuda a marcar les passes per a poder millorar.

Les connexions autèntiques es consoliden en el plànol relacional. Hem de saber dir “no” a les que no funcionen i hem d’aconseguir comunicar i exercir respecte i honestedat. Per canviar una relació i aconseguir que sigui autèntica, hi haurem de dedicar el temps i l’espai necessaris i compartir activitats definides que construeixin una estructura que la permeti. Les coses sempre canvien de fora cap a dins, en funció de les nostres accions, no de les nostres intencions.

Bona reflexió!


PS. Per a poder anar cap a la quarta cantonada, la de les bones connexions, hauríem de tenir presents les preguntes que va plantejant Cloud i que en el text surten en cursiva. Bona pràctica!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada