Passa al contingut principal

La joia de viure dels estoics

 “Per a Sèneca i els Estoics, l’única vida que val la pena ser viscuda és una vida de rectitud moral, el tipus d’existència que quan considerem el seu final i mirem enrere podem dir de manera honesta que no estem avergonyits d’ella”

“Aquesta és, en essència, la recepta Estoica per a la bona vida: res ens pot impedir exercitar el nostre bon judici que, per la seva banda, ens portarà a una bona consciència i, a través d’això, a una tranquil·litat interior”





Quan comencen a passar coses que posen en perill la teva sensació de seguretat, per exemple pèrdues de tot tipus, amenaces a la teva integritat o a la de la teva família, sents que la teva filosofia de vida és més important que mai. “Què és el millor que puc fer en aquesta situació?”, penses. “Quina és la millor manera de respondre davant aquest repte?”, reflexiones.

O no. O, simplement, fas el que pots, reacciones en funció de les emocions que es van presentant: estupefacció, ràbia, impotència, sentiments de ser tractat injustament, tristesa...

Què volem fer? Què volem que ens passi? Com volem viure la nostra vida, la que ens toca viure, la que ens queda per viure? Què volem que quedi del que hem fet? Com volem que ens recordin?

Una filosofia de vida, explica William B. Irvine al seu llibre “A Guide to the Good Life. The Ancient Art of Stoic Joy”, suposa tenir una meta clara sobre el que suposa viure una vida que tingui valor, que valgui la pena ser viscuda. De totes les coses que hi ha la vida, com per exemple aconseguir possessions materials, tenir èxit, ajudar als altres, fer del món un lloc millor, es tractaria de decidir quines són les que tenen prioritat en el nostre temps personal.

Per altra banda, una filosofia de vida també ens assenyalaria com aconseguir actuar d’acord amb els nostres valors. Es tractaria de tenir una estratègia que especificaria què és el que hem de fer, a mesura que anem vivint moment a moment, per tal de maximitzar la probabilitat d’aconseguir donar prioritat al que realment trobem valuós.

No tenir una filosofia de vida definida, adverteix Irvine, ens posaria en la situació de ser esclaus de les modes que anés marcant la nostra generació, les xarxes a les que pertanyem, els amics que tenim. Sense una filosofia de vida explícita ens podríem veure en la situació de perseguir coses que, en el fons, no trobem del tot importants.

Avui, sense una filosofia de vida ben definida, ens exposem a invertir el nostre temps i la nostra energia en perseguir una mescla de riquesa, estatus social i plaer. Ens exposem a viure una vida marcada pel consumisme.

Si realment volem tenir la sensació de poder viure una vida plena i amb sentit, Irvine ens proposa repassar la Filosofia dels Estoics. Irvine destaca les similituds entre els Estoics i el Budisme Zen: tots dos destaquen la importància d’observar la transitorietat de les coses i de dirigir el desig tot el que sigui possible. A més, ens aconsellen que ens dediquem a intentar aconseguir la tranquil·litat, donant sistemes per tal d’aconseguir-ho i mantenir-la.

Els diferents representats de la filosofia estoica comparteixen una sèrie de característiques; tots ells són valents, temperats, raonables i autodisciplinats (vegeu, també, https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/06/saviesa-coratge-autocontrol-i-justicia.html). A més, consideren que és molt important ser responsables i acomplir les nostres obligacions respecte als altres per tal d’ajudar, en la mesura del que sigui possible, a la humanitat.

Per tal de convertir-nos en estoics, Irvine explica que haurem de seguir un procés de tres fases:

1.- Hem de reconsiderar les nostres metes vitals. En particular, hem de reconèixer que el nostre desig ens empeny a lluitar per coses, com la fama i la fortuna, que no ens porten a tenir una vida amb sentit. Hem d’acceptar com a metes vitals la cerca de la tranquil·litat d’esperit i del que els estoics anomenen virtut. La virtut no és el que entenem com a manca de conductes “pecaminoses”, sinó de l’excel·lència com a ésser humà, de la capacitat per a ser el millor possible com a persona, de viure una vida plena amb dignitat i propòsit. La tranquil·litat estoica, per la seva banda, suposa no veure’s controlat per les emocions negatives; no deixar-se dur per la ràbia, l’afligiment, l’ansietat o la por. A més, la tranquil·litat estoica suposa la presència d’emocions positives, en particular de la joia, de l’alegria.

2.- Hem d’estudiar les diferents tècniques psicològiques desenvolupades pels estoics per tal d’aconseguir i mantenir la tranquil·litat. L’aplicació diària d’aquestes tècniques serà molt important. Haurem d’aprendre, per exemple, a distingir entre el que podem controlar i el que queda fora del nostre abast. Haurem d’aprendre a acceptar que és molt fàcil que els altres trenquin la nostra tranquil·litat i el que podem fer per tal de recuperar-la.

3.- La fase final d’assumir la filosofia estoica suposa aprendre a observar de manera conscient la nostra pròpia vida. Hem de saber reflexionar sobre les nostres accions per tal d’aprendre com sobreposar-nos als obstacles que no ens deixen aconseguir la tranquil·litat i la virtut a la manera estoica.

Benvinguts al viatge cap a la joia estoica!


Continuarà...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,