Passa al contingut principal

Educar per un món que encara no existeix

"Nosaltres estem per a consolar als nostres fills, si un fracàs els entristeix. Estem per a donar-los coratge, si un fracàs els ha mortificat. Estem per a baixar-los els fums, si un èxit les hi ha pujats. Estem per a reduir l’escola als seus humils i estrets límits; res que pugui hipotecar el seu futur, una simple oferta d’instruments, entre els quals és possible triar-ne un del que tal vegada, el dia de demà, puguin valer-se’n

“El que hem d’apreciar realment en l’educació és que als nostres fills no els falti mai l’amor a la vida

“Nosaltres hem de ser importants pels nostres fills, però no massa. Hem d’agradar-los un poc, però no massa (...). Hem de tenir amb ells una relació d’amistat, però no hem de ser massa amics seus, de manera que no les resulti difícil tenir vertaders amics, als qui puguin contar coses de les que amb nosaltres no en parlen. (...) Hem de ser per ells un simple punt de partida, oferir-los el trampolí des del que podran fer el salt.”


Font: Google



Des del moment en què tens fills, neix la necessitat de sentir que el que fas és possibilitar la seva seguretat, el seu benestar. Vivim en un món que canvia ràpidament, que ens fa patir per la nostra seguretat econòmica i professional i que, quan pensem en els fills, ens fa desitjar una fórmula que ens asseguri la seva felicitat i el seu èxit.

Però aquesta fórmula no existeix. No existeixen remeis màgics que ens facin pensar en la manera d’assegurar-los una vida plena. No tenim aquest poder. Els pares i les mares ens veiem en la necessitat d’acceptar que el que ens ha servit a nosaltres tal vegada no farà servei als nostres fills. Al final, els experts ens deixen una sèrie de consells que van en la direcció de dir-nos que hem de lluitar per fer possible que els futurs homes i dones siguin persones responsables, que sàpiguen regular les seves emocions i que tinguin prou criteri per a viure la vida en funció dels seus valors i no del que la societat de consum marca com a estàndard.

En aquest camí per a crear persones amb flexibilitat emocional (o agilitat emocional, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html), ens trobem amb una sèrie de consells pràctics (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/03/les-5-actituds-que-fan-possible-lexit-i.html ):

1.- Veure els errors com a part de l’aprenentatge, com una eina que ens permet aprendre millor. Hem de generar una mentalitat de creixement, una mentalitat que cregui en la possibilitat de seguir aprenent.
2.- Aprendre a pensar en les solucions en lloc de quedar-se enganxats als problemes. Acceptar els problemes, saber quan tenim l’opció de solucionar-los o deixar-los de banda en cas de que no tinguem el control sobre la situació.
3.- Aprendre a agrair. L’agraïment és el resultat de la visió global de la situació, és el resultat d’acceptar que formem part d’una gran xarxa i de quin és el nostre lloc en ella.
4.- Aprendre a mirar les coses amb perspectiva. Els mals no duren cent anys. Les coses passen. N’hi ha que perden la seva importància. Altres esdevenen lliçons.
5.- Aprendre d’altres persones. Tots els grans pensadors, tots els grans innovadors han reconegut que creixien sobre les espatlles de gegants. Hem d’aprendre a gaudir de les aportacions dels altres.

Per a treballar aquests punts, com a pares, hem d’aprendre a fer el que fan els bons jardiners: acceptar la terra de la que partim, estudiar les herbes que s’hi fan, ajudar a la planta que cuidem a mostrar tot el seu potencial. En primer lloc, ens trobarem amb dues forces biològiques que actuen sobre les persones (vegeu també https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/05/educar-el-talent-per-tal-de-viure-be.html) :

·        Un sistema de motivació/emoció, que ens empeny cap a l’acció o cap a l’evitació del que ens anem trobant. Cada persona el té calibrat de manera diferent: hi ha persones més actives, altres amb més bon humor, altres més passadores de pena...
·        Un sistema de control/planificació que actua de manera més lenta, però que es pot entrenar per tal de modular les accions del primer. Aquest sistema, gràcies a la pràctica, ens permetrà passar del que ens fa ganes fer a poder fer el que creiem que és important fer.

Aquest segon sistema, el de control/planificació, necessita entrenament. Per a posar-lo en marxa necessitem activar-lo, necessitem tenir experiències i responsabilitats. Per fer això podem treballar (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/11/el-mite-de-lautocontrol.html ):

1.     Rutines i hàbits (Quan s’han de fer les coses? Cóm? Quina seqüència s’ha de seguir?)
2.     Reflexionar sobre els propis objectius i els valors que volem presents a la nostra vida.
3.     Trobar maneres de fer el que s’ha de fer. Provar de fer-se la vida més agradable.

Tanmateix, res del que fem funcionarà si no recordem sempre que cada persona (i els nins són persones) té les seves particularitats. El sistema de motivació/emoció de cada persona és el resultat de combinacions úniques que hem de tenir en compte. De fet, els estudis indiquen que els pares només podem influir en un 5% sobre la personalitat dels nostres fills. Els pares, així, hem d’acceptar que, per una banda la nostra responsabilitat és donar protecció, estimació i calories (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/06/la-influencia-dels-pares-en-la.html ) i, per l’altra, la nostra capacitat d’influir vindrà de la nostra habilitat per a proporcionar experiències d’èxit i de fracàs als nostres fills i de que aquests sàpiguen aprofitar-les (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/07/que-passa-amb-els-adolescents.html ).

Determinades persones amb trets de personalitat com “la cerca de sensacions”, “la impulsivitat”, “la sensibilitat a l’ansietat” i “la indefensió/desesperança”, necessitaran una ajuda especial per tal de poder incidir més en la capacitat reguladora del sistema de control/planificació (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/10/personalitat-i-processos-daddiccio.html).


Continuarà...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,