dissabte, 29 d’abril de 2017

Ioga i consciència corporal

Per N'Atzahara, en agraïment pel camí que ens ensenya a fer



“Soc un cos. Un cos que no és un tros de carn extraordinàriament sòlida coronada per una ment sinó un flux turbulent de corrents d’informació. Aquests corrents tenen un origen intern (per exemple, l’intestí) o extern (per exemple, els ulls), però s’entrellacen completament amb una rapidesa tal que és impossible separa-les i decidir qui soc realment, o com és el món real, o qui va engegar el corrent”
“Jo soc una constel·lació de cos, ment i context, sempre canviant i sempre aflorant” Guy Claxton,  “La inteligencia corporal”

“El fet que en la pràctica del Ioga es centri l’atenció en sensacions interoceptives, propioceptives, cinestèsiques i espacials per tal d’usar aquesta informació per ajustar els propis moviments genera una millora en els practicants pel que fa a la consciència d’aquestes sensacions corporals. Aquesta millora en l’autoconsciència dels estats corporals interns genera més possibilitats de gestió per part de la persona. A més, si tenim en compte les aportacions d’Antonio Damasio (vegeuhttp://benestaremocional.blogspot.com.es/2011/11/motivacio-i-necessitats-basiques.html), aquesta autoconsciència és essencial en el maneig de processos cognitius, emocionals i interpersonals. La integració de més informació a l’hora de gestionar la interacció amb el món exterior ens possibilita una millora global a l’hora de prendre decisions de qualsevol tipus” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/11/les-bases-cientifiques-de-com-funciona.html








El nostre cervell és el resultat de l’evolució i respon a la necessitat de trobar una manera d’actuar de forma intel·ligent davant l’entorn. En un moment determinat, explica Guy Claxton en el seu llibre “La inteligencia corporal”, tots som una barreja de necessitats, accions i percepcions. Necessitem posar ordre a aquesta informació i respondre a la pregunta “Què és el millor que puc fer ara en aquesta situació?”.

El cervell, indica Claxton, es va desenvolupar per tal d’ajudar a un cos cada vegada més complex i mòbil a afrontar problemes de coordinació i comunicació que aquest segon no podia solucionar sol. El cervell és la central d’intercanvi d’informació del cos, on es reuneixen els factors de 1) les nostres necessitats; 2) les accions possibles; i, 3) les circumstàncies actuals. L’objectiu és, gràcies a la comunicació entre aquests elements, formular un pla. El cervell, diu Claxton, no dóna ordres, sinó que és la seu de les conversacions necessàries per tal de respondre a la pregunta citada abans, “Què és el millor que puc fer?”.

Així, per tal de trobar les millors respostes necessitem comptar amb la millor informació. En aquest cas, una sensibilitat ben desenvolupada als processos del nostre cos serà un requisit indispensable. I si, assenyala Claxton, en el procés de desenvolupament de la racionalitat aquesta sensibilitat s’ha perduda o apagada necessitarem, per tal de poder donar respostes intel·ligents, passar per un procés de rehabilitació.

Una de les propostes de Claxton és aconseguir una major “consciència interoceptiva”. Ja véiem en l’entrada dedicada als estudis sobre l’efecte del Ioga (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/11/les-bases-cientifiques-de-com-funciona.html) que la pràctica d’aquesta disciplina és ideal per tal d’aconseguir aquesta consciència. Al final, la participació dels nostres sentiments i valors per la via de sentir-los visceralment pot ajudar a prendre millors decisions. No tenir-los en compte pot fer que, encara que pensem molt en els problemes, prenguem decisions pitjors i siguem menys creatius.

A part de que el Ioga, com a exercici físic, pugui augmentar el rendiment fisiològic del cervell/cos per la via d’una millor oxigenació i d’un millor funcionament dels òrgans corporals; millori el funcionament d’àrees com l’hipocamp (relacionades amb la memòria i l’aprenentatge); ens protegeixi de l’envelliment i marqui una diferència en les tasques que demanen un control inhibitori per part dels lòbuls frontals, també millora la comunicació interna entre els diferents òrgans corporals i, finalment, incideix directament sobre la nostra consciència interoceptiva.

El Ioga demana que es sigui conscient de la coordinació entre les diferents parts del cos. La seva pràctica té com a resultat que els sistemes interns dels participants millorin de forma global, produint beneficis reals per a la memòria i la resolució de problemes. Aquests beneficis no es veuen en exercicis purament corporals o de potenciació muscular.

Explica Claxton que la nostra capacitat per a aprendre, recordar, prestar atenció, solucionar problemes i interactuar amb altres persones depèn sempre de la qualitat de la comunicació entre i dintre dels diferents subsistemes corporals.  I aquesta qualitat sempre es pot recuperar i augmentar gràcies a diferents classes d’exercici i de teràpia. I, entre aquests, hi podem destacar el Ioga.


Bona reflexió!

1 comentari:

  1. Gràcies Paula!!!també vosaltres m'ensenyeu a caminar....
    Hari Om Tat Sat

    ResponElimina