Passa al contingut principal

Educar per un món que encara no existeix (III)


“Pel fet de ser tan diferents, em va dur molt temps descobrir què tenia a veure el meu fill amb mi. Encara estic cercant la resposta. M’havia esforçat tant i durant tant d’anys per aconseguir fer alguna cosa amb la meva vida que em va agafar a contrapeu quan totes les peces realment valuoses em van caure del cel, sense haver-ho merescut. Solia resar per tal de fer-me més forta; ara reso per tal de fer-me més agraïda”

“Però l’arbre té moltes altres necessitats: ha de reposar les fulles velles, elaborar remeis per a les infeccions, produir flors i llavors...tot amb les mateixes matèries primeres, que mai li sobren, i només es pot estendre o endinsar a cercar-les dintre d’uns límits. Arribarà un moment en què necessiti més nutrients per a mantenir unes branques i unes arrels que no arriben a créixer per a absorbir més nutrients” “com ja va dir Marge Piercy- la vida i l’amor són com la mantega i no es conserven bé: s’han de fer de nou cada dia” Hope Jahren “La memoria secreta de las hojas”




Font:Google




Després de marcar la importància de la comunicació per tal d’aconseguir canalitzar de forma adequada els conflictes que surten cada dia en l’educació de la família, ens queda assenyalar dos dels elements més importants que podem aportar com a pares: la creació de rutines i fer de coach per tal d’aconseguir que els fills aprenguin a resoldre els problemes que van sorgint a la vida.

Les rutines són la gran solució a una gran quantitat de conflictes. Una rutina és “una manera de fer”, un hàbit que s’ha generat per tal de solucionar problemes d’intendència familiar: les menjades, l’anar a dormir, l’aixecar-se el matí, les sortides, l’ús de les pantalles, les sortides, les normes socials, les compres...

Les rutines, explicava Salvador Cardús, es formen gràcies a l’amor i a la consistència (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/12/la-importancia-de-les-rutines.html). La creació de rutines és una de les grans aportacions dels pares a la vida dels nins. I acompleixen una funció molt important en el camí d’aprendre a gestionar els estats d’ànim (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/12/gestionar-els-estats-danim-la.html).

Aconseguir que els nostres fills siguin autònoms i competents a l’hora de resoldre els problemes de la vida és l’altra de les grans aportacions que podem fer. Sabem que la sobreprotecció és un dels grans perills en l’educació dels fills. Per tal d’evitar-la hem d’adoptar el paper de coach quan sorgeixin problemes. Això suposa seguir una sèrie de pautes:


1.     Escoltar amb atenció. Evitar el protagonisme.
2.     Seguir un esquema que permeti a l’altra persona poder pensar per tal de trobar la seva pròpia solució. Es pot aplicar el sistema GROW (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/03/com-liderar-una-familia-o-un-equip.html ): “Goal” Ajudar a definir objectius (Què vols?); “Reality” Explicitar els obstacles de la realitat (Què et pots trobar?); “Options” Valorar les opcions disponibles (Què pots fer?); “Way Forward” Donar la primera passa (Què has de fer primer?).
3.     Reforçar les aportacions fetes abans de formular suggeriments. “El que m’agrada del que proposes és...”, “Sí, això que dius està molt bé, i també podries...” “Què hauria de passar per tal de que això funcionés?”
4.     Sempre que s’hagin d’imposar canvis o sancions s’ha de fer amb honestedat i respecte. Les persones acceptem les coses que considerem justes, encara que no hi acabem d’estar d’acord. Això vol dir que no podem actuar en calent.


Finalment, en aquest repàs del paper que podem fer els pares en l’educació dels nostres fills ens queda una sèrie de recordatoris importants (adaptats de https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/01/amb-esperancai-ii.html):


·        Quan, enmig d’un desacord, es porten inadequadament hem de mirar de recordar que no són dolents, només estan cansats o estressats o enfadats o despistats. En molts moments, tots som com a grans bebès descontrolats. Recordem que, en la majoria de problemes que patirem en la vida, hi actuaran les quatre “i”: ignorància, incompetència, inconsciència i inèrcia (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/07/les-grans-arrels-del-mal-ignorancia.html)
·         La conducta dels nostres fills sempre estarà més influenciada pels seus iguals que pel que diem nosaltres. Hem de recordar la teoria dels 5 ximpanzés: quan arriba un nou ximpanzé a un zoo i es vol saber quina personalitat tindrà, basta observar durant un temps amb quins altres 5 ximpanzés passa la majoria del seu temps. Alerta, doncs, amb els nostres 5 ximpanzés i amb els dels nostres fills!
·        Tenir una comunicació autèntica vol dir no jutjar. Entendre suposarà escoltar i no fer judicis morals sobre el caràcter del nostre fill. Sempre hi haurà coses que ens trauran de lloc, però que si tenim en compte el context passen a tenir el seu sentit.
·        Només un bon coixí emocional pot amortir els xocs dels conflictes. Hem de compartir moments, fomentar l’humor, generar esperit de família... Podem generar una espècie de “gerra de moments especials” amb els records familiars.

Bona reflexió!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,