Educar per un món que encara no existeix (II)

“Els estudis conflueixen a indicar que les persones esdevenim membres actius i valuosos d’una societat quan tenim l’oportunitat de viure en ambients que nodreixen les nostres habilitats socials, els nostres interessos i els nostres valors.” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/09/ajudar-les-criatures-convertir-se-en.html

“...si fem que els programes existents siguin fàcilment assequibles, podem ajudar a milions de famílies d’arreu del món. El resultat serà que menys famílies patiran ruptures, hi haurà menys nens patint abusos, menys absentisme escolar i menys crims i abús de substàncies. Moltes més criatures esdevindran membres amables, creatius i productius de la societat” Anthony Biglan “The Nurture Effect”

En el món de l’educació s’ha de tenir un principi bàsic, el més contrastat sobre l’aprenentatge: la conducta humana es selecciona a partir de les seves conseqüències. Així, qualsevol sistema educatiu o de gestió de persones haurà de tenir en compte la importància de la consistència.

Quins són els elements dels programes educatius que funcionen? Si, com a pares volem prevenir problemes futurs hem de tenir en compte un element fonamental: hem de treballar per tal d’aconseguir ambients enriquidors, positius i compassius (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/09/ajudar-les-criatures-convertir-se-en.html).

Hem de recordar, però, que el conflicte és inevitable. Diferents persones convivint entre elles, amb diferents necessitats i diferents personalitats, es troben contínuament amb confrontacions. El problema no són els conflictes sinó com es gestionen i com acaben. Si partim d’un ambient positiu disposarem d’un coixí que amortirà els xocs del conflicte.

Els estudis assenyalen que les famílies que aconsegueixen criar adults autònoms i feliços presenten una sèrie de característiques (com a mínim 3 de les 4 que s’assenyalen; vegeu, https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/09/12.html ):

1.     Promouen i reforcen la conducta prosocial a través d’activitats físiques, participant en jocs col·lectius, fomentant l’aprenentatge, compartint experiències...

2.     Aconsegueixen minimitzar l’hostilitat i la coerció (imposen menys càstigs, no toleren els insults ni les desqualificacions,...).

3.     Limiten l’exposició a conductes problemàtiques. Vigilen les dinàmiques dels grups en els que es mouen els nins i adolescents. Saben que quan entrem en un grup solem adoptar les pràctiques acceptades pel grup: tabac, alcohol, activitat sexual, compliment de tasques...

4.     Ajuden en la tasca d’aprendre a marcar objectius. Apliquen formes de diàleg que permeti l’autonomia del nin de manera que aquest enforteixi el sistema de planificació/control. Entenen que aquest és el camí cap a la flexibilitat psicològica: acceptar les emocions i els sentiments, però prendre decisions que estiguin d’acord als propis valors.

En tot això, la importància de la comunicació és considerable. Hem d’aconseguir dotar als nostres fills amb la capacitat de comunicar-se de manera efectiva, evitant l’hostilitat. Per això, hem d’adoptar el paper de coach. Hem de recordar la importància del reforçament positiu, de saber retirar-nos per tal de no actuar en calent i marcar l’objectiu de fer de models per a moderar les discussions (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/12/bones-relacions-i-bona-disciplina.html).

Fer de coach suposa aprendre a fomentar l’autonomia per la via de donar eines per a planificar i controlar les pròpies respostes. Aquesta actitud suposa fer possible que la persona que estem criant tingui l’opció de tenir bones relacions personals en un futur pròxim (vegeu  https://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/11/les-relacions-i-la-importancia-de.html i https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/08/la-comunicacio-en-la-familia-i-ii.html).

En primer lloc, hem de possibilitar que aprenguin a respectar sempre a l’altra persona. Per això, s’ha d’anar en compte amb els obstacles a la comunicació que són fonamentalment de 4 tipus (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/07/practicar-la-comunicacio-emocional.html ):

·        Criticar a la persona, en lloc de formular una queixa concreta sobre la conducta en qüestió.

·        Manifestar menyspreu cap a la persona, insultar o usar el sarcasme.

·        Davant un comentari hostil, contraatacar. Hem de saber que un contraatac només pot conduir a un “empat tècnic” o a la humiliació.

·        Retirar-se de manera sistemàtica per tal d’evitar tractar el conflicte. No fer cas de les queixes. Ignorar el malestar dels altres.

En segon lloc, es tracta d’aprendre a escoltar bé. Hem de recordar que, en una bona comunicació, el que esperem és que ens reconeguin com a interlocutors. Els estudis indiquen que el que ens fa mal no és no posar-nos d’acord; el problema apareix quan no ens sentim escoltats. Per escoltar bé hem de seguir i fomentar una sèrie de normes (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/07/escoltar-be.html i https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/08/aprendre-escoltar-be.html):

·        Fer preguntes obertes. Recordar que el protagonista és l’altra persona. Hem de deixar temps i espai, demanar el que ha passat, com s’ha sentit, què necessiten per a solucionar-ho...

·        No interrompre. Concentrar l’atenció a intentar entendre la perspectiva de l’altra persona.

·        No criticar. No pensar només en com desmuntar la posició de l’altra.

·        Només al final, fer suggeriments i sempre a partir del que l’altra ha dit.

Continuarà...