El camí cap al benestar emocional

“Tria els projectes adequats, encara’ls de manera adequada i pots fer que la teva vida sigui més rica i més agradable” Brian Little “Me, Myself, and Us”

Font: Google

En el món de les relacions entre personalitat i benestar emocional apareixen dues dades de manera sistemàtica: la relació positiva entre extraversió i benestar i, també, entre estabilitat emocional (el contrari del neuroticisme) i benestar emocional. Aquests dos trets de personalitat tenen molts anys d’història i una gran validesa científica. A més, presenten un substrat biològic considerable, és a dir, són dimensions temperamentals marcades per la genètica i relativament estables durant la vida.

Aquestes dades són preocupants en el sentit de pensar en la pròpia personalitat com una sentència de vida. En aquest sentit, ens hem d’alarmar davant una criatura molt introvertida (poc sociable, que li agraden les activitats solitàries i estar tranquil·la), pensant que li espera un futur més difícil i més infeliç? O davant una criatura molt sensible a les preocupacions o als canvis (amb una puntuació alta en neuroticisme?

La resposta és NO. Els especialistes en personalitat es dediquen a estudiar com podem trobar el camí del benestar emocional per la via de marcar-nos itineraris vitals personals (vegeu http://www.bbc.com/future/story/20170131-the-secret-to-living-a-meaningful-life ) o per la via de trobar camins culturals que ens permetin influenciar el nostres patrons de pensaments, sentiments i conductes (vegeu https://blogs.scientificamerican.com/beautiful-minds/which-personality-traits-are-most-predictive-of-well-being/ ).

En un article anterior (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/10/personalitat-i-processos-daddiccio.html), vèiem que en el que considerem com a personalitat distingim entre els trets (entre ells els d’extraversió i estabilitat emocional que estem comentant), objectius vitals (les tasques o el sentit que intentem donar a la vida per la via d’intentar que sigui agradable i/o significativa) i la narrativa (la història que ens contem a nosaltres mateixos i als altres sobre qui som i per què som com som). Brian Little indica que en el segon dels elements, el marcar els nostres objectius vitals, hi trobarem un dels camins per a construir una vida significativa, amb benestar emocional.

Little proposa un sistema d’Anàlisi de Projectes Personals. Per això hauríem de seure’ns i escriure sobre quins són els nostres objectius en la vida, des de, per exemple, fer més exercici o parlar més amb la família. Després hauríem d’avaluar aquests objectius en funció de cinc dimensions: sentit o significat, manejabilitat, connexió amb els altres, emocions negatives i emocions positives. Per cada un dels objectius, així, tindríem una puntuació alta o baixa en cada una de les dimensions.

Els projectes o objectius que puntuen alt en les dues primeres dimensions, sentit i manejabilitat, seran els que, a la llarga, afectaran de manera especial a la nostra felicitat i al nostre benestar. Aquest fet és molt important, ja que ens permet sortir de la “maledicció” dels trets: pots ésser una persona introvertida i sensible, però el que comptarà al final pel teu benestar serà el que facis a la teva vida. I el que fas els pots definir en funció dels projectes que et marques. Som el que fem.

El pitjor que pot passar-te a la vida, seguint a Little, és sentir que els teus projectes personals són inabastables. Sentir-te miserable i estressat, encara que pensis que el que fas té sentit, té un efecte més negatiu que la pobresa per la teva qualitat de vida. En contrast, la millor combinació pel benestar és tenir un o més projectes centrals que sentis com a manejables i que donin sentit a la teva vida. I, per això, has de sentir que són teus i no que venen marcats per la pressió social, per exemple.

Un dels secrets per aconseguir fer els projectes més manejables és reformular-los en passes més petites: per exemple, “fer una dieta més sana” en “menjar una peça de fruita o ensalada cada dia”. Un altre, per tal de desbloquejar un objectiu, seria intentar fer un paral·lelisme entre el que no acaba d’agafar forma i alguna cosa que ja tinguem assolida. Per exemple, si hem aconseguit fer exercici de forma regular i el que volem és menjar millor, hauríem de fer dues llistes amb el que hem fet en el cas de l’exercici i el que hem fet fins ara en el cas del menjar. Compararem després les dues llistes i, tal vegada, puguem veure maneres de desbloquejar la situació, anant a un dietista, per exemple, a manera de monitor, o fent petits canvis graduals, com en el cas d’un entrenament.

Així, podem ésser optimistes sobre la nostra capacitat d’arribar al benestar emocional. Hi ha tres forces que governen la nostra vida: la nostra naturalesa biològica (amb les nostres tendències fisiològiques a tenir determinats trets de personalitat), la nostra naturalesa social (amb les característiques de com ens han criat i de amb qui i com acabem vivint) i, finalment, les nostres “naturaleses” idiogèniques, que es defineixen en funció dels nostres projectes personals i de les dimensions de personalitat que mobilitzem per aconseguir-los. El que hem de fer, doncs, és centrar-nos en la tercera força: els nostres projectes personals.

Conclusió: tria de manera curosa els teus projectes ja que poden projectar-te cap a noves possibilitats, entre elles, la d’una vida millor amb felicitat i benestar emocional.

Quins són els teus projectes personals?

Continuarà...