dissabte, 4 de febrer de 2017

Agilitat emocional

“Deixar d’evitar les emocions negatives, per la seva banda, ens permetrà ser més àgils emocionalment, més flexibles i més eficients a l’hora de navegar pels reptes que ens posa la vida” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/10/el-poder-de-les-emocions-negatives.html

“Entre l’estímul i la resposta hi ha un espai. En aquest espai tenim el poder de triar la nostra resposta. En la nostra resposta hi ha la nostra possibilitat de creixement i la nostra llibertat” Viktor Frankl “L’home a la recerca de sentit”





Todd Kashan i Robert Biswas-Diener des del seu llibre “The Power of  Negative Emotion” defensen la necessitat d’escoltar les nostres emocions, siguin positives o negatives, d’adonar-nos del missatge que ens envien cada una d’elles i, gràcies al fet de tenir-les en compte i acceptar-les, possibilitar el convertir-nos en persones més sàvies i amb un major benestar emocional. L’acceptació i la gestió de les nostres emocions, de cada una d’elles, ens portarien al que ells anomenen “integritat emocional” (vegeu el cas de l’ansietat en https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/10/la-cara-adaptativa-i-amable-de-lansietat.html).

En el mateix registre hi trobem a Steven C. Hayes, un referent de l’anomenada Teràpia d’Acceptació i Compromís, que defensa l’anomenada “flexibilitat psicològica”, l’habilitat de connectar conscientment amb el present, amb els pensaments i els sentiments que es tenen i, en funció de la situació, seguir o canviar la conducta amb l’objectiu de ser consistent amb els valors triats (https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/09/oberts-lexperiencia-conscients-del-que.html)  

Tot comença amb l’acceptació del que sentim, del que som. Hem de partir d’allà on som, de la informació que tenim (i aquí les emocions són el nostre millor aliat) per a poder respondre, en lloc de reaccionar automàticament. Només aprendre a aprofitar l’espai entre l’estímul i la resposta ens podrà donar el marge per a poder decidir quina resposta volem donar, quina de les respostes possibles està més a prop del que considerem els nostres valors i les nostre prioritats. En cas contrari, esdevindrem marionetes que actuen esclaves dels propis instints, dels hàbits del passat, de les respostes prefabricades que venen de la nostra història evolutiva.

La idea d’aprofitar aquest espai ja la hem comentada abans (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/10/les-tres-fases-de-la-resposta-les.html). I és el que defensa Susan David en el seu llibre “Emotional Agility”. Aquesta “agilitat emocional” està molt en consonància amb la “flexibilitat psicològica” d’en Hayes i amb la “integritat emocional” de Kashan i Biswas-Diener.

Les persones amb agilitat emocional “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades”.

Com podem guiar la nostra vida cap a aquesta agilitat emocional? Com podem començar a partir d’ara mateix? David ens proposa, al final del seu llibre, una sèrie de passes que ens poden ajudar en aquest camí:


·        Considera’t a tu mateix com el gestor de la teva pròpia vida i agafa la responsabilitat del teu desenvolupament, de la teva carrera, del teu esperit creatiu, del teu treball i de les teves relacions.

·        Accepta’t completament, al teu jo al complet –amb tots els teus defectes, amb totes les emocions- i fes-ho amb compassió, coratge i curiositat.

·        Dóna la benvinguda a les teves experiències internes, respira en elles i aprèn sobre la seva geografia sense córrer cap a la sortida.

·        Obre’t al fet de tenir una identitat que evoluciona i deixa enrere històries del passat sobre tu mateix que ja no et fan servei (o que poden sabotejar-te).

·        Deixa anar metes no realistes acceptant que estar viu suposa que algunes vegades et sentiràs ferit, fracassat, estressat i responsable de molts errors.

·        Allibera’t de les idees perfeccionistes de manera que puguis fruir del procés d’estimar i de viure.

·        Obre’t a l’amor que vindrà amb dolor i al dolor que vindrà amb amor; i a l’èxit que vindrà amb fracàs i al fracàs que arribarà amb l’èxit.

·        Abandona, d’una vegada per totes, la idea de no tenir por i, en lloc d’això, camina directament cap a les teves pors, amb els teus valors com a guia; camina cap al que realment t’importa. Coratge no és l’absència de por; coratge és una por que camina cap al seu objectiu.

·        Tria el coratge sobre el confort, implicant-te de forma vital en noves oportunitats d’aprendre i créixer, en lloc de resignar-te de manera passiva a les teves circumstàncies.

·        Reconeix que la bellesa de la vida és inseparable de la fragilitat. Serem joves, fins que ja no ho siguem. Tindrem salut, fins que ja no en tinguem. Estarem amb aquells que estimem, fins que hi deixem d’estar.

·        Aprèn a escoltar el batec del teu propi “Per què?”, del teu significat o sentit.

·        I, finalment, recorda somriure sempre que puguis, ballar sempre que puguis... Carpe diem...


Bona reflexió! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada