Passa al contingut principal

La part positiva dels traumes


Un dia riurem del que ara ens fa patir…O, com a mínim, ho recordarem com alguna cosa que ens va obrir les portes d’un món més complex, però al mateix temps, més humà...

“He de donar les gràcies a aquesta gran crisi de parella. He de reconèixer que m’ha convertit en una persona millor...Cada vegada que algú jutja a una altra persona de manera superficial o la critica sense tenir en compte el seu patiment, sento que ara sé coses que abans no sabia i que ningú, i quan dic ningú significa ningú, té dret a parlar malament d’un altre” Una clienta, l’altra dia a la consulta

“Si no trobes res que et faci feliç, fes coses petites per tal de fer feliços als altres. Aquest és un truc de màgia molt efectiu. Centra’t en els altres en lloc de fer-ho en tu mateix. Compra cafè per la persona que està al teu darrera (jo ho faig moltes vegades), fes un compliment a un estrany, fes-te voluntari a un menjador social, ajuda a un escolar de www.DonorsChoose.org , paga unes rondes als cuiners i als cambrers del teu restaurant favorit, etc. Aquestes petites coses tenen un gran  retorn emocional, i saps què? No seria estrany que al menys una de les persones que et fan somriure per davant teu a la fila, estiguin batallant en silenci amb problemes gairebé idèntics als que tu tens” Tim Ferriss “Tools of Titans”






Ja he parlat abans de la resiliència, de la flexibilitat emocional que ens permet emergir amb més força d’una situació traumàtica (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/09/la-resiliencia-o-capacitat-de-superar.html). L’altra dia llegia que el fet de veure’ns obligats a travessar moments difícils té l’efecte inesperat de fer-nos créixer com a persones i, inclús, pot fer que siguem més creatius (vegeu http://www.huffingtonpost.com/entry/post-traumatic-growth-creativity_us_568426c0e4b014efe0d9d8e8 ).

Durant els anys 90 del segle passat, dos investigadors, Richard Tedeschi i Lawrence Calhoun van parlar, per primera vegada, del creixement post-traumàtic, l’experiència de sentir que s’està produint una transformació vital profunda en positiu en les persones que es veuen en la situació d’haver d’afrontar situacions difícils i/o traumàtiques. Aquest creixement es pot donar en més del 70% de les persones i es pot manifestar en una valoració més gran de la vida, la identificació de noves possibilitats, unes relacions personals més satisfactòries, una vida espiritual més rica, una major empatia, conductes més altruistes i un sentit de fortalesa personal.

Segons Tedeschi i Calhoun, les persones desenvolupem de manera natural un sèrie de creences i assumpcions sobre el món que guien la nostra conducta. En cas de que un trauma qüestioni la nostra visió de la vida, les nostres creences i la nostra identitat, es produirà una espècie de terratrèmol que farà que, inclús les nostres estructures més profundes es remoguin fins a trencar-se. Així, no ens quedarà més remei que reconstruir-nos a nosaltres mateixos i al nostre món (vegeu, també, la visió del dol com un procés de reconstrucció a https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/10/els-reptes-que-ens-plantegen-les-perdues.html).

Després d’una situació traumàtica com una malaltia greu o la pèrdua d’una persona estimada, les persones es veuen empeses a intentar processar la situació. No poden deixar de pensar-hi i no poden evitar emocions intenses com la tristesa, el dol, la ràbia i l’ansietat. Al mateix temps, la persona intenta entendre el procés encabint l’experiència en un marc nou, que suposa deslliurar-se de metes, identitats i assumpcions molt lligades al propi jo i construir-ne de noves, amb un nou significat.

Aquest procés és dolorós, aquest procés pot arribar a ser extenuant. Però també pot arribar a obrir la persona a una nova vida, amb una sensació de ser un supervivent que es sent més a prop del que considera el seu jo autèntic i del camí que vol fer a la vida.

En aquest sentit, en una entrega recent de Maria Popova, explica com Tim Ferriss va reconduir el seu món interior després d’una gran crisi vital durant la seva joventut i el seu pas per la universitat (vegeu https://www.brainpickings.org/2016/12/08/tim-ferriss-tools-of-titans-depression/). Quan estava considerant seriosament el suïcidi, va tenir una conversa amb la seva mare que va fer que se n’adonés de com havia perdut la perspectiva, de com s’havia oblidat del paper que els altres jugaven en la seva vida i de com una decisió pot “multiplicar per 100” el propi patiment i posar-lo sobre les espatlles i la vida de les persones que ens estimen.

La crisi de Tim Ferriss va canviar la seva visió del món, del seu paper en el món. Va fer que pensés d’una manera diferent en les decepcions, en el dolor (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/01/amb-esperancai-ii.html). Va determinar que, en la seva agenda, programés l’autocura com un element imprescindible de la vida. Va introduir la presència de les persones estimades com un element que no es podia obviar a l’hora de prendre determinades decisions. Va fer la seva experiència més rica i profunda, amb una percepció de la vida plena de matisos que li ha permès fruir d’una altra manera de les petites i grans coses que formen part de l’existència.


Bona reflexió!

Comentaris

  1. Molt interessant tot això que dius. Realment la pèrdua de persones que estimes et fa replantejar-te moltes coses de la teva vida, coses que fas, que feies i que volies fer. Fa 10 anys vaig perdre en un any tres familiars estimats, em va fer sentir perduda, no sabia quin era el meu camí. Després d'una experiència amb el reiki, vaig tenir una revelació sobre el que volia fer, i la iniciació al ioga em va fer trobar el meu camí a la vida, em va fer sentit més jo mateixa, tal i com expliques al teu article. Gràcies!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies pel teu comentari, Eva.
    Una abraçada

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,