Amb esperança...(i II)

 “La meva “tempesta perfecta” [referint-se a la depressió que el va conduir a pensar seriosament en el suïcidi] no era res permanent. Però, segurament, no serà la darrera que hauré d’afrontar. N’hi haurà més. La clau és construir focs en els que et puguis encalentir mentre esperes que la tempesta amaini. Aquests focs –les rutines, els hàbits, les relacions i els mecanismes d’afrontament que construeixis- t’ajudaran a veure la pluja com un element  de fertilització en lloc de veure-la com una inundació. Si vols el verd més exuberant a la teva vida (i el vols), el gris és una part del cicle natural” Tom Ferriss “Tools of Titans”

En l’entrada anterior vam començar a fer un repàs de part de les preguntes que havíem intentat respondre durant el 2016. Seguint l’esquema d’Eric Baker sobre les deu coses que fan cada dia les persones amb més èxit (vegeu http://www.bakadesuyo.com/2016/12/successful-people-2/ ), les cinc restants serien:

6.- Ajuda als altres i fes que el seu camí sigui més fàcil. En la vida, especialment en la part que passem treballant o en el món acadèmic o de l’empresa, es sol suposar que és millor seguir cada un els seus interessos, sense “perdre el temps” ajudant o fent la vida més fàcil als altres. El món seria un joc de suma zero, un cúmul de situacions en les que només pot guanyar una persona i, per tant, tots els demés perdran. Això NO és cert, ens recorda Tim Ferriss en “Tools of Titans”. La gent amb èxit que ha entrevistat pel llibre asseguren que és molt important aprendre dels altres, mirar d’ajudar i de seguir l’exemple dels que saben més que nosaltres. El millor que et pot passar per arribar a saber-ne molt d’alguna cosa és considerar-te un aprenent, seguint al mestre i ajudant-lo sempre de la manera més diligent possible.

La idea de l’ajuda i de com la compassió en el món de l’empresa és més eficient que l’egoisme és defensada per Emma Seppäla (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/04/el-cami-cap-al-benestar-superar-les.html i https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/06/una-cultura-de-compassio-es-una-cultura_11.html ).

7.- No són dolents, només estan cansats (o estressats o enfadats). Aquesta idea moltes vegades es pot expressar com que “No som els protagonistes de la vida dels altres” o “Només ets el protagonista de la teva pel·lícula”. El mal que et faran els altres, en la majoria dels casos, estarà causat per la inconsciència, la ignorància, la inèrcia o la incompetència (em sap greu, però he de colar aquesta entrada de fa uns anys: https://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/07/les-grans-arrels-del-mal-ignorancia.html ). En el llibre de Ferriss, Alain de Botton ens suggereix que pensem en els altres com a grans bebès que estan enfadats o afamats; d’un bebè poques vegades pensaries que té cap intenció d’amargar-te la vida.

Alerta amb la resposta d’alarma que ens posa a la defensiva de manera inconscient i fa que responguem amb negativitat a la negativitat dels altres (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/09/12.html ).

8.- Recorda la teoria dels 5 ximpanzés. En el llibre de Ferriss, un dels entrevistats, Naval Ravikant, explica que en zoologia es pot predir l’humor i els patrons de conducta d’un ximpanzé observant amb quins cinc ximpanzés comparteix la majoria del seu temps. Per això, convindria que triéssim de manera curosa amb quins cinc primats humans passem el nostre temps.

Eric Baker ens proposa que ens fixem amb les persones que ens envolten. Són com ens agradaria arribar a ser? Perquè hem de recordar que ens convertirem amb el que són. I nosaltres? Som una bona influència pels altres? En aquest cas, no podem fer trampes, no podem partir de les nostres intencions o de les nostres paraules. Hem de tenir en compte les nostres accions (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/07/les-petites-virtuts.html i https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/07/la-veritat-sobre-lamor.html ). Hem de recordar que som el que fem.

Aquí també, afegiria, hauríem de recordar que, a part d’aquestes persones amb les que estem més temps o que considerem més importants, formem part de xarxes que tenen la seva pròpia dinàmica (recordeu l’entrada sobre les dinàmiques de poder, https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/06/les-relacions-i-el-poder.html )

9.- Vés en compte amb la teva brúixola moral o, dit d’una altra manera, aprèn a escoltar el que diu l’altra persona i mira d’entendre què significa per ella el que està dient. Si no anem amb compte, no escoltarem mai a algú que considerem que no és el que “ha de ser”. Tenim tendència a només tenir en compte el que està d’acord amb les nostres opinions prèvies. I com més personal i delicat és el tema, pitjor. En les parelles, moltes vegades, passa que el que per un és una prova de deixadesa, per l’altre és, simplement, una cosa que no té importància. Des del moment que l’automàtic ens posa a la defensiva, deixem de sentir les raons de l’altre. Escoltar bé sempre és una assignatura pendent (https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/08/aprendre-escoltar-be.html ).

10.- Tingues una “Gerra de moments especials”. Agafa una urna de vidre. Omple-la amb records especials, moments en els que vas gaudir d’una bona companyia, moments en els que et vas sentir orgullós de tu mateix o vas sentir admiració per alguna persona. Recorda les vegades que t’has meravellat d’alguna cosa. O, com fa Tim Ferriss, vés apuntant cada dia una cosa bona que t’hagi passat i, quan estiguis en moments baixos, agafa un dels paperets i llegeix-lo.

Aquesta activitat és una variant del que proposa Sonja Lyubomirsky a “La ciencia de la felicidad” (la primera etiqueta del blog, activitats pel benestar, està integrament inspirada en les aportacions d’aquesta autora), aprendre a assaborir el que ens passa. També podeu trobar un altre exemple en el que proposa Richard Davidson com a perspectiva positiva (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/02/lentrenament-del-benestar.html )  

Bon any i bona reflexió!