Benestar emocional

“Tria els projectes adequats, encara’ls de manera adequada i pots fer que la teva vida sigui més rica i més agradable”  Brian Little  “Me, Myself, and Us” “hauríem de seure’ns i escriure sobre quins són els nostres objectius en la vida, des de, per exemple, fer més exercici o parlar més amb la família. Després hauríem d’avaluar aquests objectius en funció de cinc dimensions: sentit o significat, manejabilitat, connexió amb els altres, emocions negatives i emocions positives. Els projectes o objectius que puntuen alt en les dues primeres dimensions, sentit i manejabilitat, seran els que, a la llarga, afectaran de manera especial a la nostra felicitat i al nostre benestar” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/03/el-cami-cap-al-benestar-emocional.html El blog intenta ser una finestra al món del benestar emocional, una manera de posar en contacte amb el que algunes persones saben sobre com afrontar la vida de la millor manera possible. Durant aquest an

Als qui no hi són, però viuen en nosaltres... "Parlem de tu, però no pas amb pena. Senzillament parlem de tu, de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim que va anar malfonent-te, de les teves coses parlem i també dels teus gustos, del que estimaves i el que no estimaves, del que feies i deies i senties, de tu parlem, però no amb pena. I a poc a poc esdevindràs tan nostre que no caldrà que parlem de tu per recordar-te, a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo" Miquel Martí i Pol Copyright: Petra i Paca Nadal està ple de llums, de celebracions, de regals, de menjars, d’alegries per les retrobades, de la festa amb els amics, de la il·lusió en els ulls dels infants, de la tristor per les persones que ja no hi són, de la nostàlgia pel passat que ja no tornarà, de la por a no saber què fer, de la incomoditat per no saber com celebrar una cosa que ja no saps si vols celebrar...

“(...) a cap home pot passar-li res que la naturalesa no l’hagi fet capaç de suportar-ho”   Marc Aureli “Hem vist un Pere lluitador, valent, lúcid, honest i agraït davant aquesta maleïda malaltia. També resignat, serè i tranquil davant la mort. En Pere ha tingut sempre molt present la memòria del pare. Ha estat capaç de fer el seu camí posant en pràctica el seu ideal filosòfic, l’estoic, amb la reflexió que calgués per arribar a la saviesa, el coratge, l’autocontrol i la justícia. Ell no volia llàgrimes. Volia vida, tota la possible, fins al final. Volia futbol fins al darrer alè. Estava agraït a tot el que el futbol li havia donat, des del dia que el pare li va comprar la primera pilota. EL futbol amb el temps es va convertir en el seu moment de vida, en el moment en què no hi havia malaltia, ni dolor, ni mort.” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/07/comiat-del-meu-germa-pere-vicens.html “I si en un moment determinat les coses no anessin bé, almenys tots

  [Exercici d’empatia] “Pensa en algú que no t’agradi gaire, que no et caigui gaire bé. Pensa per un moment en que tinguessis els mateixos gens que aquesta persona. Tindries les mateixes pintes, feries el mateix olor, les mateixes capacitats intel·lectuals, etc. Pensa que, a més, haguessis passat per les seves mateixes circumstàncies, la seva mateixa família, els mateixos amics, la mateixa escola... Penses realment que series diferent? Penses que et comportaries diferent? ” Sonja Lyubomirsky “La ciencia de la felicidad” "L’amor s’expressa en els fets, no en les paraules. Si els fets suposen una interacció hostil, el que quedarà en l’aire, en l’espai compartit, serà l’hostilitat, no la intenció de disciplinar o de comunicar un desacord."   https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/07/la-veritat-sobre-lamor.html “Caminar, meditar durant cinc minuts, anar a fer un cafè amb un amic, per exemple, són maneres de rompre el cicle de la resposta d’estrès i donar un re

“ El dia que naixem, se’ns proporciona una petita parcel·la amb terra rica i fèrtil, lleugerament diferent de la de qualsevol altra persona. I, a partir d’aquí, la teva família i la teva cultura comencen a plantar-hi coses i arreglen el jardí a la seva manera, fins que ets prou gran per tenir-ne cura tu mateix. Planten el llenguatge i les actituds i els coneixements sobre l’amor i la seguretat i els cossos i el sexe. I t’ensenyen com has de cuidar el teu jardí, degut a que quan facis la transició de l’adolescència a l’adultesa, hauràs d’assumir la total responsabilitat de la seva cura” Emily Nagosky  “Come As You Are” “Quan ens fixem en la manera de funcionar d’un cervell en acció, no ens trobem amb mòduls mentals. Trobem sistemes que interactuen de manera contínua i de forma complexa per tal de produir molts de tipus de ments, en funció de la cultura. El cervell humà és ell mateix un artefacte cultural ja que es connecta a través de l’experiència.” “Si el teu cervell opera a

“ Si tu fossis nat  a la seva terra  la tristesa d'ell  podria ser teva ” Joana Raspall “ Podries ” “Gawande  explica que les preguntes que ens poden ajudar en aquest procés, cada vegada que ens caigui a sobre una malaltia greu o una lesió i el nostre cos o la nostra ment fallin, són: Quina creus que és la teva situació i com pot acabar? Quines són les principals pors i quines són les teves esperances? Quins sacrificis estàs disposat a fer i quins no? Quina línia d’actuació creus que s’ajusta més a com veus les coses?” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/11/afrontar-les-pors-per-poder-viure-les.html Chip Heath i Dan Heath en un article basat en el seu darrer llibre (vegeu http://behavioralscientist.org/dont-just-ask-whats-matter-ask-matters/ )   parlen sobre el fet de prendre decisions ajustades a les necessitats reals de les persones . Com bé expliquen, el problema, en la majoria de casos i de situacions, ve del fet que com a humans ten