Les bases científiques de com funciona el Ioga: la meditació

“Dit de manera simple, la meditació és una manera d’entrenar la ment. La majoria del temps, les nostres ments baden –pensem sobre el futur, recordem el passat, preocupant-nos, fantasiejant, angoixant-nos o somiant desperts. La meditació ens retorna al moment present, i ens dóna les eines que necessitem per estar menys estressats, més calmats i ser més amables amb nosaltres mateixos i amb els altres.” http://www.nytimes.com/well/guides/how-to-meditate

“Introdueix la meditació. La investigació indica que practicar la meditació pot tenir com a resultat un munt de beneficis sobre la salut, des de baixar la pressió arterial a calmar els símptomes d’ansietat i d’insomni.

“La meditació ajuda a superar estats negatius de la ment com els de la ràbia i de la gelosia, i a cultivar estats positius com la paciència i l’amor”, diu Dechok. “Quan la nostra ment està en pau, en calma i relaxada, és més fàcil adormir-se”” http://www.huffingtonpost.com/entry/how-to-revamp-your-sleep-routine-using-meditation_us_5804fb4fe4b06e04759606c2?section=us_healthy-living&utm_content=buffer3e91f

“les pràctiques basades en el Ioga representen una manera efectiva de desenvolupar estratègies per a afrontar experiències estressants mentre es cultiva una sensació interior de calma. La meta final, evidentment, és la de generalitzar aquestes habilitats a les situacions de la vida diària” http://journal.frontiersin.org/article/10.3389/fnhum.2015.00235/full

Les pràctiques de regulació de l’atenció són un aspecte central en el Ioga. I, encara que es treballen contínuament durant les asana i els exercicis centrats en el pranayama, tenen el seu punt àlgid en la pràctica de la meditació. La fortalesa i la potència del Ioga prové del fet que, a més, del treball físic, es treballen els recursos necessaris per tal d’aconseguir el que els psicòlegs anomenem autoconeixement i regulació emocional. Aquesta última, al final, sembla ser el resultat de l’harmonia entre els processos més corporals (respiració, sensacions i moviments) i els processos més mentals (atenció, emoció i pensaments).   

En l’estudi de l’atenció, que és l’element central de qualsevol pràctica meditativa, es diferencia entre tres branques funcionals: l’alerta o vigilància, l’atenció dirigida i el funcionament executiu, cada una d’elles amb una xarxa neural específica.

·        En la primera, l’alerta (o vigilància o atenció sostinguda), es treballa l’habilitat de fer un seguiment d’uns estímuls determinats o d’estar preparats per a respondre quan es presentin. En el Ioga l’alerta es treballa quan es fa un seguiment de sensacions corporals, per exemple. En aquest sentit, el Ioga es diferencia de la majoria de pràctiques físiques ja que l’objectiu no és tant aconseguir o guanyar una posició com ser conscient del moviments, de la respiració i del propi cos.

·        La segona, l’atenció dirigida o d’orientació implica un escaneig de l’ambient i d’un conjunt d’estímuls o la selecció d’un element específic per tal de poder fer una tasca. El seguiment del feedback neuromuscular és un exemple del treball que es fa amb aquest tipus d’atenció al Ioga.

·        La tercera, l’atenció executiva fa referència a l’habilitat per prestar atenció de manera selectiva a determinats estímuls, al mateix temps que s’inhibeix la que es presta a la informació irrellevant. En el Ioga aquesta modalitat es treballa quan es presta atenció de manera selectiva als estats físics i mentals del moment present, mentre deixa de prestar-se atenció al contingut dels pensaments o a altres distraccions.

D’aquesta manera, es treballen els diferents tipus d’habilitats d’atenció, aconseguint una major flexibilitat. El resultat final és el d’una millora en la capacitat per a gestionar l’atenció, cosa fonamental en un món de dispersió i multitasca com el nostre.

Les pràctiques contemplatives presents en el Ioga usen una varietat de tècniques per tal d’entrenar el focus d’atenció. En el cas de l’atenció focalitzada es treballa dirigir i mantenir l’atenció sobre un objecte seleccionat (per exemple, podria ser la sensació de la respiració). En el cas de l’atenció oberta es tractaria de pràctiques que emfatitzen acceptar de manera incondicional determinats estímuls (sons, sensacions, pensaments, emocions) a mesura que apareixen durant la pràctica.

El seguiment de les sensacions i dels pensaments amb una actitud d’acceptació i cura cap a un mateix té com a resultat reduir la ruminació centrada en els propis sentiments negatius. La repetició de la pràctica de simplement seguir les pròpies sensacions i els pensaments, sense interpretar-los ni jutjar-los, condueix a una disminució gradual del procés d’identificar-nos amb aquest pensaments. Els pensaments negatius cap a un mateix es veuen progressivament com a successos mentals temporals i no com a coses que ens hagin de definir.

Un altre efecte positiu de les pràctiques de meditació en el Ioga és el d’un major sentit de l’equanimitat, una consciència sense judicis de l’ample espectre de les sensacions i dels pensaments que poden aparèixer en qualsevol moment. Segurament això s’aconseguiria de manera progressiva, primer amb les sensacions corporals i el feedback propioceptiu relacionat amb el moviment i la respiració i més tard amb els pensaments i les emocions. Els estudis indiquen que les practicants del Ioga toleren millor el dolor per la via d’aprendre a simplement atendre a les sensacions, sense reaccionar, acceptant l’experiència (aquest és un exemple de la relació entre el dolor i el patiment, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/07/el-dolor-es-inevitable-el-sofriment-es.html).

En definitiva, i per acabar aquesta sèrie dedicada al Ioga:

Les pràctiques basades en el Ioga són, al final, un camí per tal de poder explorar de manera dinàmica la relació entre les respostes d’estrès i els sistemes de regulació emocional. Durant la pràctica apareixen respostes d’estrès davant els reptes físics, emocionals i mentals que es van proposant. A mesura que es donen aquestes respostes es van donant pautes per tal de mobilitzar respostes relacionades amb la respiració (des del cos per a calmar el cos i la ment) i respostes relacionades amb l’atenció (des de la ment per a calmar la ment i el cos). Quan hi ha moviment, a més, aquestes respostes s’aprenen a aplicar en un context dinàmic i ecològic, de manera que els efectes de les pràctiques basades en el Ioga es puguin generalitzar més fàcilment a les situacions de la vida diària.

Bona pràctica!!!