Les relacions i el poder (III)

Louis Cozolino en el seu llibre “Why Therapy Works” explica que entre les persones que el consulten s’hi troben el que ell qualifica d’aspirants a alfes, persones que tenen les capacitats necessàries per tal de liderar projectes, però que el seu sistema d’alarma és molt sensible a les situacions de conflicte, a les novetats i als problemes. Cozolino creu, però, que és possible gràcies a l’entrenament de les nostres ments transcendir o canviar el nostre cervell, aprendre a respondre en lloc de reaccionar.

Es tractaria, en primer lloc, d’ajudar a la persona en qüestió a concretar una imatge del que vol arribar a ser. Es tracta d’explorar la seva visió de la vida i a crear una llista de les característiques de lideratge que volen consolidar per tal d’aconseguir els seus objectius. En segon lloc, s’hauria d’explorar quina és la història que la persona conta sobre ella mateixa. Els aspirants a alfes han de ser conscients de que, en moltes ocasions, les històries que es conten a ells mateixos contenen i perpetuen infravaloracions sobre les seves capacitats. Es tracta de reescriure la seva història de vida, generant una altra perspectiva més realista . En tercer lloc, l’activació del sistema d’alarma (el sistema que s'activa davant el que interpretem com a una amenaça) s’ha d’entendre com l’activació d’un senyal que s’ha de reconsiderar com un senyal de que s’ha de seguir endavant. La valentia no és la manca de por, sinó la fortalesa de seguir endavant a pesar de la por.

Els aspirants a alfes han d’anar repassant les qualitats necessàries per a complir el seu paper de líder:

1.- Han de confiar en ells mateixos tal com ho fan els alfes. Aquesta confiança permet estar oberts als reptes i assumir la responsabilitat d’afrontar els riscos.

2.- Han d’assumir les conseqüències dels resultats obtinguts. Això suposa ser decidits, però no deixar de tenir en compte els perills. En cas de fracàs, han d’utilitzar l’experiència com a aprenentatge significatiu aplicable a futures situacions.

3.- No han de tenir por al fracàs. Els obstacles han d’aprendre a veure’s com a reptes, com a maneres d’expandir les habilitats per a resoldre problemes. Els fracassos són un prerequisit per a l’èxit. Les debilitats ho deixen de ser en el moment que les acceptem i mirem de superar-les.

4.- Han de tenir i mantenir el seu propi criteri. Els líders han de ser capaços de mantenir el seu propi criteri sobre els problemes per tal de poder generar idees noves per a oferir al grup. No poden anar “mirant de quedar bé” o de conservar el poder. Un líder ha de ser coherent amb els seus valors i, aquests, han de ser els seus elements de criteri a l’hora de prendre una decisió. Han de tenir en compte les crítiques, però han de ser capaços de veure-les amb perspectiva. No han de prendre’s les crítiques com a personals; per a un líder, els desacords formen part del que passa quan estàs al davant d’un grup, intentant generar una nova visió, intentant arribar a noves metes.

5.- Han de ser capaços de regular les pròpies emocions.  La gent que escridassa i perd el control no actuen com a alfes naturals. Els pseudoalfes malinterpreten les agressions com a mesures de poder, quan realment són el contrari (pèrdues de control). Han d’aprendre a respirar per tal de recuperar el control en els moments de tensió; així, arribaran a la calma i a ser efectius davant la pressió del moment. Han d’usar una parla lenta, suau i ferma.

6.- Han de marcar les metes i elaborar els plans per a aconseguir-les. S’ha de tenir en ment una visió del que és millor per al grup. S’ha de tenir clar que no s’aconsegueix res important sense una combinació de visió i treball dur. Els plans marquen el tempo i els recursos necessaris per tal de poder avançar cap a la meta.

7.- Han d’entendre i saber aplicar el poder de les paraules. Les històries són una de les maneres més antigues per tal de guiar la conducta d’un grup. S’ha de saber usar el poder de les històries. S’hi ha de saber introduir humor. No es tracta mai de parlar més fort; no fa falta. De fet, és important escoltar i, al mateix temps, saber convèncer de la necessitat d’escoltar. Han d’aprendre a parlar menys comunicant més.

8.- Han d’acceptar la pròpia vulnerabilitat. Els alfes no tenen por d’afrontar els seus errors i, per això, saben aprofitar les lliçons de les seves equivocacions. Els aspirants a alfes han de saber cedir el lloc quan es troben en problemes en els que altres persones són més hàbils per a trobar les respostes. Els aspirants a alfes han de ser capaços d’experimentar la llibertat que dóna l’acceptació de la vulnerabilitat. Ningú és perfecte.

9.- Han d’aprendre a seleccionar els companys de manera conscient. Es tracta d’aprendre a escoltar el cor i el cap a l’hora de decidir amb qui compartir el temps i la vida. Es tracta d’exigir respecte i de deixar de banda les persones que amenacen o agredeixen quan es senten insegures.

10.- No han de tenir por de quedar sols o d’estar tranquils. Ser un alfa suposa tenir la capacitat d’estar sol i aprofitar-ho per tal d’explorar els propis recursos. Hi ha un món interior en el que es pot trobar la pau, la serenitat i la confiança. És un lloc de tranquil·litat en el que es pot pensar sobre la vida i les pròpies decisions.

Si rellegiu totes les condicions, veureu que si obviem que es tracta d’aconseguir el lideratge d’un grup, es poden aplicar perfectament com si es tractés d’aconseguir el control sobre la pròpia vida. I això és el que proposo: Sigues l’alfa de la teva pròpia vida!!!