Millorar la salut, créixer com a persona i aconseguir el benestar emocional.

El benestar emocional té múltiples capes, capes que a vegades ens deixen confosos sobre com ho hem de fer per tal de trobar el camí. El benestar emocional es construeix a partir d’una vida ben viscuda, però, com la vida mateixa, té tants d’aspectes que no acabem de saber per on començar: hem de comptar amb el nostre temperament, els valors de la nostra generació, les pressions socials, les nostres relacions, les xarxes de les que formem part...

Amb el títol de com aconseguir ésser una persona en estat òptim,  Scott Barry Kaufman, un expert en el camp de la creativitat i el benestar personal, revisa la bibliografia sobre el tema a partir de l’obra de Ken Sheldon, “Optimal Human Being”. Per a créixer com a persona, millorar la salut i aconseguir el benestar emocional es poden seguir una sèrie de criteris contrastats per la ciència:

1.- Esforçar-se per tal d’equilibrar les necessitats bàsiques. Les persones, per arribar a un cert benestar, hem d'assegurar-nos de tenir: a) una certa autonomia (que pot definir-se com la sensació de ser els autors de la nostra vida i poder expressar els propis valors de manera que puguem desenvolupar identitat, talents i interessos); b) una sensació de competència (sentir que avancen cap als seus objectius); c) relacions socials (sentir que estan connectats socialment i que formen part d’una comunitat); d) seguretat (sentir que estan segurs i que no seran objecte d’agressions de qualsevol tipus) i, finalment, e) autoestima (una autovaloració positiva que les permet perseguir els objectius marcats).  L’equilibri entre aquestes necessitats, el no deixar de banda cap d’elles és una manera d’encaminar-se cap el benestar.

Contraexemple: una persona que, capficada en aconseguir un cert èxit escolar o professional, no té en compte tenir cura de les relacions socials.

2.-  Marcar metes i progressar cap a elles mirant que siguin congruents amb els propis valors. Per tal que l’aconseguir metes ens porti a sentir-nos més saludables i amb més benestar, aquestes han de ser consistents amb la pròpia identitat, les necessitats bàsiques, la personalitat i els talents.

Contraexemple: una persona que, seguint les pressions familiars o socials, tria una feina per la qual està dotada, però que no s’alinea amb la seva personalitat.

3.-  Triar les metes i els rols socials de manera sàvia.  Es tracta d’anar amb compte amb les motivacions extrínseques (aquelles que marquen metes com els diners, la bellesa i l’estatus social) i pivotar més sobre les motivacions intrínseques (aquelles que es defineixen per treballar la intimitat, la comunitat i el creixement personal). Aquestes últimes, les metes intrínseques, estan relacionades amb una major salut, creixement personal i felicitat.  També hem de mirar de sentir-nos bé en els rols socials que ens autoassignem, de manera que s’ajustin a la nostra personalitat.

Contraexemple: la lluita per signes d’estatus, com un cotxe car, que ens porten a treballar més per a, després, no tenir temps de passar-lo amb les persones que estimem.

4.-  Aconseguir una personalitat integrada. Aquest aspecte es pot mesurar tenint en compte la congruència de les metes entre elles i amb les necessitats bàsiques (mireu el punt 1 i vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/03/entendre-la-ment-per-viure-millor.html), com s’han triades (si s’ha fet lliurement, mireu punt 2) i si són l’expressió de valors intrínsecs com el creixement personal, la intimitat i la comunitat (mireu punt 3). Els estudis mostren que aquesta integració porta a una major satisfacció vital, una millor autoestima, una obertura a noves experiències, una major vitalitat, sentiments d’autorealització personal, més emocions positives i menys de negatives.

Contraexemple: pares que volem que les nostres criatures siguin elles mateixes, però al mateix temps les pressionem amb les nostres expectatives sobre les notes, el rendiment i l’èxit.

5.- Treballar per tal de modificar els aspectes problemàtics de la pròpia personalitat o del propi món. Alguns aspectes de la personalitat, com per exemple l’ansietat o la manca d’amabilitat, poden actuar com a frens del nostre benestar. En aquest cas, haurem de treballar per tal d’aprendre estratègies de regulació emocional (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/04/regular-les-emocions.html i http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/04/acceptar-i-gestionar-les-emocions.html) i mirar d’adonar-nos de cóm tenir més presents les nostres fortaleses (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/05/les-fortaleses-personals.html). O, tal vegada, haurem de qüestionar aspectes socials (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/01/decidir-dissenyar-fer-la-nostra.html i http://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/04/quan-els-pares-posem-en-perill-la.html)

Contraexemple: la personalitat ansiosa que considera que “les persones són com són” i “no estic bé perquè la vida m’ha vingut així”.

6.- Acceptar la responsabilitat de les pròpies metes i eleccions. La llibertat suposa assumir responsabilitat, afirmava Jean-Paul Sartre. Es tracta de decidir intencionadament viure la vida que hem triat viure, fent-nos responsables de les nostres metes, d’aquelles que s’alineen amb els nostres valors. També, però, hem de ser capaços de reorientar-nos en una altra direcció quan veiem que necessitem canviar de metes i de vida.

Contraexemple: aquelles persones que es queixen contínuament del que no són, deixant de ser conscients del que són, deixant de potenciar les pròpies eleccions acceptant que eren les que s’ajustaven més a la pròpia personalitat.

7.- Aprendre a escoltar el propi “procés de valoració de l’organisme” i estar preparats per a canviar les metes si és necessari. Aquí es recupera la noció de “procés de valoració de l’organisme” defensat per Carl Rogers, un procés que permet, per la via de confiar en un mateix, trobar la manera de viure la millor vida possible. Aquest procés es basaria en fer cas de la “sensació de que alguna cosa no acaba d’anar bé”. I, les persones amb funcionament òptim, fan cas a aquesta sensació. A vegades, hem d’aprendre a tornar a confiar en nosaltres mateixos, en les emocions que ens van indicant què és el que ens va bé i què ens fa sentir malament i ens allunya dels nostres objectius. Aquesta, creia Rogers, és l’única via que condueix, també, al benestar amb els altres i pels altres.

Contraexemple: quan ens deixem dur per dinàmiques negatives que no porten enlloc, mantenint relacions que perverteixen els nostres valors, per por, per “no fer mal”, sense fer cas d’aquella sensació a l’estomac cada vegada que ens hi trobem...

8.- Optar per la transcendència. Una forma d’arribar al que Sheldon anomena “un ésser humà òptim” és apostar per aquelles metes que van més enllà de nosaltres mateixos, que poden beneficiar a altres persones o al que anomenem la humanitat. Podem intentar coses ambiciones, com col·laborar amb una causa comunitària o començar per una cosa tan simple com fer somriure a algú.

Contraexemple: coneixeu el liberalisme pur i dur, el de “l’home és un llop per l’home”?

Si ens esforcem a seguir el camí que ens mostra aquest article podrem arribar al que seria una vida viscuda amb sentit, entrega i passió.