En una xerrada que
podeu trobar a YouTube (vegeu https://www.youtube.com/watch?v=HeBpsiFQiTI
), Richard Davidson, un dels referents del món de l’estudi de l’estat d’ànim i
de la importància de la meditació, explica que hem d’entendre el benestar com
una habilitat, no molt diferent de l’aprenentatge d’un instrument musical. Aquesta
paraula és molt indicativa del que vindrà després en la seva argumentació: el
nostre benestar dependrà de la pràctica de determinades activitats que poden
fer que el nostre benestar augmenti.
Davidson té una visió
molt interessant de la naturalesa humana. Creu que podem entendre les persones
com el resultat d’una combinació única de sis dimensions: Resiliència,
Perspectiva, Intuïció Social, Autoconsciència, Sensibilitat al Context i
Atenció. Venim al món amb el nostre propi bagatge, però aquest, per la gran
plasticitat del nostre cervell, va canviant en funció de l’experiència. Podem
canviar el nostre Estil Emocional, però per això, primer hem de ser conscients
de quina posició ocupem en cada una de les dimensions i després, en funció del
que volem en la vida, decidir quins canvis hem de fer per tal de trobar-nos
millor (vegeu, per exemple http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/06/dimensions-dels-estils-emocionals.html).
En el cas que
l’objectiu sigui el benestar, Davidson defensa que ens hem de centrar en quatre
elements provats neurocientíficament: la resiliència (definida com la rapidesa
amb la que ens recuperem de l’adversitat), la perspectiva (la capacitat per a
veure la part positiva), l’atenció (la capacitat per a focalitzar la nostra
atenció en el que decidim centrar-la) i la generositat (la capacitat de
donar-nos als altres, d’estar pendents del benestar dels altres) . En cada un
d’ells hi podem veure l’acció de circuits cerebrals que, gràcies a la
plasticitat, i a través de la pràctica, poden reforçar-se i, així, millorar el
nostre benestar.
La resiliència, la
capacitat per a recuperar-nos ràpidament dels cops de la vida,es pot mesurar
gràcies a l’activitat que s’observa en determinats paràmetres de l’activitat de
circuits cerebrals concrets. De fet, si davant una adversitat aquests
paràmetres recuperen els seus nivells de base amb més rapidesa, podrem dir que
la persona és més resilient. Una sèrie de treballs recents que han fet amb el
seu equip semblen indicar que es pot millorar la resiliència d’una persona
simplement practicant mindfulness (vegeu també http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/12/els-beneficis-del-mindfulness-sobre.html) La pràctica, però, deixa clara la seva
empremta només després de milers d’hores, sobre unes cinc o sis mil.
La perspectiva positiva
seria la capacitat per a veure la part positiva dels altres, la capacitat per
assaborir les petites coses, la capacitat per a veure la bondat en els altres,
de percebre la humanitat dels altres...Els circuits que estan al darrera
d’aquesta dimensió quan estan més actius generen més benestar. En aquest cas,
però, la pràctica de la meditació de l’amabilitat afectuosa, un tipus de
meditació compassiva (vegeu per exemple, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2011/12/sis-eines-mes-per-incrementar-les.html) aconsegueix impactar l’activitat d’aquests
circuits, i de retruc el benestar, inclús només després de practicar dues
setmanes mitja hora diària.
L’atenció, la capacitat
per a focalitzar i mantenir l’atenció en el que ens proposem, és el tercer
constituent del benestar. Com cita Davidson, el que es sap és que una ment que
bada (que es perd en cabòries sense adonar-se’n) és una ment infeliç (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/03/aconseguir-una-bona-atencio.html). I que la presència és l’antídot de la distracció. Per tant, les
pràctiques que suposen saber en cada moment on tenim centrada la nostra
atenció, les que ens permeten retornar una i una altra vegada al que hem marcat
com a centre de la nostra atenció (per exemple, l'atenció a la respiració), seran una forma segura de millorar la nostra
atenció i, de retruc, el nostre benestar.
Finalment, la
generositat tanca aquesta enumeració (vegeu, per exemple, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/01/practica-lamabilitat.html). Davidson explica que les dades confirmen
que quan les persones s’impliquen en actes altruistes i de generositat
s’enforteixen determinats circuits que suposen, com a efecte secundari, una
millora del benestar.
Tenim l’oportunitat
d’assumir la responsabilitat d’ajudar a canviar les nostres pròpies ments. Davidson,
en definitiva, ens mostra un camí ben clar cap al benestar: practica
mindfulness i milloraràs la resiliència i el teu benestar; practica la
compassió i milloraràs la teva perspectiva i el teu benestar; practica la
presència i el control atencional, l’estar present ara i aquí, i milloraràs la teva atenció i el teu
benestar; i, finalment, fes coses pels altres i cultivaràs la teva generositat
i, de retruc, el teu benestar.
Bona pràctica!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada