Benestar emocional

"Va ser una experiència de sentir-me fora dels límits del meu cos. No sentia el meu pes (...) Simplement vaig deixar de pensar i preocupar-me per jo mateixa. Em vaig convertir en un nosaltres " El solitari jo dissolt en un éxtasi en el nosaltres" Irvim D. Yalom "Love's Executioner"   Helen Fisher és una especialista en l’estudi de l’amor i en la seva darrera obra defensa que podem entendre’l com a un procés addictiu , amb tot el que això suposa (vegeu el seu article a http://nautil.us/issue/33/attraction/love-is-like-cocaine?utm_source=ticker&utm_medium=article&utm_campaign=love-is-like-cocaine ). Ella ho conclou a partir de l’estudi dels circuits cerebrals de les persones enamorades i la seva semblança amb els circuits activats en les addiccions. En les primeres fases de l’amor es poden observar totes les conductes pròpies d’una persona que s’està “enganxant” a una substància: el pensar-hi contínuament, el buscar el

En una xerrada que podeu trobar a YouTube (vegeu https://www.youtube.com/watch?v=HeBpsiFQiTI ), Richard Davidson , un dels referents del món de l’estudi de l’estat d’ànim i de la importància de la meditació, explica que hem d’entendre el benestar com una habilitat, no molt diferent de l’aprenentatge d’un instrument musical . Aquesta paraula és molt indicativa del que vindrà després en la seva argumentació: el nostre benestar dependrà de la pràctica de determinades activitats que poden fer que el nostre benestar augmenti . Davidson té una visió molt interessant de la naturalesa humana. Creu que podem entendre les persones com el resultat d’una combinació única de sis dimensions: Resiliència, Perspectiva, Intuïció Social, Autoconsciència, Sensibilitat al Context i Atenció . Venim al món amb el nostre propi bagatge, però aquest, per la gran plasticitat del nostre cervell, va canviant en funció de l’experiència. Podem canviar el nostre Estil Emocional, però per això, pri

" En el regne animal, el tacte s’utilitza per a consolar, per a establir dominància i per establir vincles. I, entre les anomenades “espècies socials”, encara sembla ser més important. Les conseqüències del contacte són consoladores i es poden traduir en una resposta d’estrès menor davant situacions problemàtiques i amb una resposta de benestar fisiològic molt marcada quan la interacció es dóna en una situació tranquil·la (vegeu també l’article http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4309179/ ). Un article recent destacava que les persones que s’abraçaven més durant un determinat període de temps, responien millor a la infecció deliberada d’un virus d’un constipat. És a dir, aquells que havien donat i rebut més abraçades, s’havien infectat menys o, en cas d’infecció, mostraven menys simptomatologia (vegeu http://pss.sagepub.com/content/26/2/135 ). El fet de sentir-se part d’una xarxa social protegia contra el risc d’infecció. L’efecte protector de les abraçades e

“La plasticitat cerebral és la capacitat del cervell de canviar com a resposta a l’entorn.” “Sabem que una de les principals funcions de l’hipocamp és ajudar a connectar o associar inicialment en la memòria elements no relacionats entre sí. La “xarxa associativa” més àmplia està emmagatzemada a la cortesa, però quan l’hipocamp pot connectar un element nou (...) a una xarxa molt més gran d’informacions relacionades (...) resulta més fàcil aprendre i recordar aquest element” Wendy Suzuki “Cerebro activo, vida feliz” La meva germana és mestra a Primària, una mestra preocupada per la seva feina, pendent de com pode m millorar l’educació a partir de les nostres aportacions. És una de les moltes docents que reflexionen sobre les bones pràctiques i que intenten fer la seva feina el millor que saben. Per una banda, es troben amb les limitacions del propi sistema educatiu: un currículum sobrecarregat, que fa que tothom vagi de bòlit intentant encabir una gran quantitat d’inf