Benestar emocional

A l’amic Fausto, el meu llibreter particular “No som ni carn, ni ossos, ni nervis, sinó el principi que els governa, el principi que regeix les representacions (les imatges que tenim del món) i que en pren consciència” Epictet “Disertacions” “El que ens envolta no ens pertany; només som els seus depositaris. Comptem amb el seu ús i en podem fruir durant un temps, un temps de duració limitada a gust del propietari, tan pròdig com vulgui. Així, hem d’estar preparats per a satisfer el deute del qual no coneixem el venciment (...) Acostumem-nos a la idea de que els objectes als quals el nostre ànim es complau a vincular-se estan cridats a abandonar-nos” Sèneca “Consolació a Màrcia”             Probablement després de l’any 140 de la nostra era, Arrià , un polític i filòsof que pertanyia a l’Imperi Romà, va escriure el que es coneix com a Manual d’Epictet . Epictet havia sigut un pensador de l’escola estoica que havia exercit de filòsof i tenia una escola prestigiosa en u

“ Si tornéssim als antics, veuríem que hi ha tres narracions –que són als primers relats escrits que tenim: tracten de la pena, tracten de la redempció, tracten d’un viatge- el viatge de l’heroi... ” Cheryl Strayed “ Wild ” Aquests són fragments de la carta que escriu Sheryl Sandberg , l’executiva en cap (COO) de Facebook , quan s’acompleixen 30 dies de la mort del seu marit Dave (vegeu https://www.facebook.com/sheryl/posts/10155617891025177:0 ): “ Un amic meu de la infància que ara és rabí em va contar recentment que la pregària on-line més potent que ha llegit mai és: “No em deixis morir mentre encara estigui viu”. Mai hauria entès aquesta pregària si no hagués perdut en Dave. Ara l’entenc. Penso que quan passa una desgràcia se’ns planteja una elecció, Pots quedar instal·lada en el buit, en la buidor que emplena el teu cor, els teus pulmons, que disminueix la teva habilitat de pensar o inclús de respirar. O pots intentar trobar-hi sentit. Aquests darrers

“ En les novel·les –com en la pròpia vida- no existeix la perfecció. Ho fem el millor que podem amb les eines que tenim a la nostra disposició. Donat que sempre estem canviant, les eines també van canviant, la qüestió mateixa canvia –hi ha d’haver un moment en què hem de parar. Quan diem “Això és el millor que puc fer per ara...”   Hi ha noblesa en l’esforç, en el coratge, en la quotidianitat – la tenacitat. ” Dani Shapiro “ Still Writing ” Laura Carstensen és una psicòloga especialista en els canvis que es produeixen amb l’edat, en com el tornar grans afecta al que dóna sentit a la nostra vida . En un article de revisió presenta les dades que confirmen la seva teoria, la Teoria de la Selectivitat Socioemocional (vegeu http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3950961/ ). La teoria de Carstensen manté que la motivació canvia a mesura que les persones fan anys i tenen la sensació que el temps que els queda per viure minva . Aquesta teoria explica que la consciència

“ El PERDÓ és angoixant i difícil d’aconseguir perquè estranyament, no solament refusa eliminar la ferida original, sinó que realment ens deixa més a la vora de la seva font. Apropar-se al perdó és apropar-se a la natura del dany mateix, de manera que l’únic remei que ens queda, a mesura que ens situem al seu mateix centre, és reimaginar la nostra relació amb ell ” David Whyte “ Consolations ” Roger Cohen és un periodista del The New York Times que dissabte dia 30 de maig escrivia a l’ ara balears un article sobre “La presència del passat”. Diu: “ Com més grans ens fem, més allargada esdevé l’ombra del passat. En tenim més. El passat està ple de possibilitats. És infinitament mudable, una marea agitada per remolins i sotmesa a les ràfegues –i les llacunes- de la memòria. ” “ Soc periodista. Miro d’entendre el present, evocar-lo i presentar-lo d’una manera vívida. I això no és possible si no s’entén el passat. Som la suma dels moments viscuts .” “ Quan s’elimi