Benestar emocional

L’Organització Mundial de la Salut ha engegat una campanya per tal de donar pautes per a la prevenció del suïcidi (vegeu http://www.who.int/mental_health/suicide-prevention/world_report_2014/en/ ) . Cada 40 segons una persona es suïcida. Un dels apartats de l’informe que es presenta fa referència als mites que corren sobre el tema. En destaquen sis: 1.-   Mite: Una vegada que et converteixes en suïcida, ja ho ets per sempre més. Veritat: L’augment en el risc de cometre suïcidi és una situació puntual i té a veure amb circumstàncies específiques . Encara que els pensaments suïcides poden retornar, no són permanents i una persona amb pensaments suïcides en el passat i, inclús, amb intents de suïcidi pot viure una llarga vida. 2.- Mite: Parlar de suïcidi és una mala idea ja que pot encoratjar a dur-ho a terme . Veritat: L’estigma associat al suïcidi pot fer que una persona ho contempli com a possibilitat i no en parli. La veritat és que parlar-ne obertament, més que

Sonja Lyubomirsky , en el seu llibre “ La hipótesis de la felicidad ”, engega el que són les propostes per l’activitat número 10 amb una cita de Robert Louis Stevenson : “ Un objectiu a la vida és l’únic tresor que val la pena trobar ”. Amb aquesta cita, ja podem veure clar que estem davant de la proposta de trobar sentit a la nostra vida gràcies a tenir clar el nostre propòsit. A més, com veiem a una de les entrades del mes d’agost (vegeu   http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/08/el-jove-que-apuntava-la-lluna.html ), el fet de trobar sentit al que fem, la felicitat eudaimònica, és una aposta segura cap al benestar . De fet, Lyubomirsky afirma que si trobes una persona feliç sempre hi trobaràs al darrere un projecte . I, el procés que suposa anar fent coses per tal d’assolir el projecte proporciona un nivell de benestar millor que la pròpia consecució final. De totes maneres, després de reflexionar sobre el nostre propi cas hem de decidir si hem de treballar pe

“La vida és fonamentalment una forma d’usar energia per fer més vida” En “ La historia del cuerpo humano ”, Daniel E. Lieberman defensa que conèixer la història evolutiva del cos humà ens ajuda a avaluar per què tenim el aspecte que tenim, per què funciona com funciona i, per tant, per què ens emmalaltim. Lieberman , després d’un repàs d’on venim i de com hem anat canviant d’estil de vida, conclou:  “ Ens agradi o no, som uns primats nuus, bípedes i lleugerament grassos que perden el cap pel sucre, la sal, els greixos i les fècules, però seguim estant adaptats per menjar una dieta diversa de fruites i verdures fibroses, de nous, llavors i tubercles, de carn magra. Fruïm del descans i la relaxació, però el nostre cos segueix sent el d’uns atletes de resistència que van evolucionar per tal de caminar molts quilòmetres al dia i per a córrer en moltes ocasions, a més de cavar, escalar i portar coses. Ens agraden les comoditats, però no estem ben adaptats per passar els die

En un comentari sobre el nou llibre de Paul Dolan , “ Happiness by design ”, Richard Godwin explica que la tesi principal de l’autor és que no jutgem massa bé el que ens fa realment feliços (vegeu http://www.standard.co.uk/lifestyle/london-life/happiness-you-can-work-it-out-9690824.html ) . En general, tenim tendència a prestar més atenció al que creiem que ens pot fer estar bé que al que realment ens fa feliços . Una vegada més, apareix un element a tenir en compte a l’hora d’aconseguir més benestar: el sentit. Per tal d’aconseguir més felicitat s’ha de tenir en compte el que Dolan anomena el “Principi sentit/plaer” . Dolan afirma que necessitem equilibrar el plaer amb el sentit si volem experimentar felicitat ( vegeu també l’entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/08/el-jove-que-apuntava-la-lluna.html ). Un dia complicat a la feina (sentit) es veu compensat per un sopar amb els amics (plaer). Tanmateix, quan el plaer és purament plaer i no té cap propòsit (