Benestar emocional

Na Maria Konnikova és una psicòloga que es dedica a la divulgació científica i al periodisme (vegeu la seva pàgina web www.mariakonnikova.com ) i va fer la seva tesi doctoral amb Steven Pinker ( vegeu l’entrada benestaremocional.blogspot.com.es/2013/02/les-cinc-vies-cap-la-violencia.html ).També és una gran afeccionada a les novel·les de Sherlock Holmes . El seu darrer llibre, “ ¿Cómo pensar como Sherlock Holmes? ”, reuneix aquestes dues facetes i intenta, a través de tota una sèrie d’informació molt ben documentada i dels exemples extrets de les històries del detectiu, ensenyar a pensar com ell . Les deduccions de Holmes provenen de l’aplicació d’un sistema que s’apropa molt a la metodologia científica :   es tracta d’entendre quin és el problema i plantejar-lo, observar atentament, formular hipòtesis (imaginar conseqüències), comprovar si són correctes i fer deduccions. En cas de que no s’hagi arribat a una solució adequada, hauríem de repetir el procés. Els obstacle

En una xerrada sobre educació Malcolm Gladwell destacava que el més important és la consistència . Si educar és modular “ maneres de fer ” ( vegeu l’entrada de l’1 de desembre de 2012 ),estem parlant, en el fons, de crear hàbits i per tal de fer això necessitem ser consistents. Encara que això no és gens fàcil, ja que en molts moments els nostres estats d’ànim no ens permeten tenir el cap prou fred i aplicar la regla que considerem adequada . Per exemple, quan ens enfadem correm el perill de ser exagerats en l’aplicació de conseqüències. I, aquí, intervé un altre element de l’educació: exercir l’autoritat . Deia Jerome Bruner , un gran psicòleg, que la reacció d’un nen davant un càstig no té a veure directament amb el càstig mateix, sinó que té a veure amb la interpretació que en faci . Si el nen considera que la penalització és legítima, no hi ha cap problema en el compliment. En cas contrari, s’entra en una escalada de discussions que poden portar a un conflicte constant.

He de confessar que m’agrada molt la manera d’escriure de Malcolm Gladwell . No soc l’única que té aquesta debilitat. Si cerqueu per la xarxa us trobareu amb articles que analitzen els seus escrits, la seva capacitat per a contar històries i, a partir de l’aprofundiment en la teoria científica disponible, presentar un marc explicatiu general. El seu enginy per a incitar-nos a fer presents els nostres marcs conceptuals, des de on interpretem el món i, una vegada explicat el que la ciència sap sobre el tema, obrir-nos noves maneres de veure les coses, el converteix en un periodista/narrador que no deixa mai indiferent. En el seu darrer llibre, “ David y Goliat ”, parteix de la narració bíblica del gegant vençut pel petit pastor, per a posar en qüestió la idea de que les coses són com semblen, de que els gegants i els poderosos sempre tenen la victòria més propera. Gladwell ens porta a posar en dubte que les coses siguin tan clares, explorant el món dels obstacles i els des

En algun lloc vaig llegir que hem de cercar la part positiva de les coses, aprofitar tot el de bo que té el que ens envolta, ja que la vida, sense que ho demanem, ens portarà reptes, problemes i dificultats de forma natural. Així, la manera en què afrontem el que ens va venint serà molt important pel nostre benestar. Explica Sonja Lyubomirsky que hi ha dues maneres bàsiques d’afrontar les circumstàncies de la vida: centrar-nos en el problema o centrar-nos en l’emoció . Hi ha persones que es solen centrar en el problema i tracten de controlar la situació, de resoldre-la d’alguna manera i de desfer-se de l’entrebanc. No sempre resulta efectiu, ja que hi ha coses que estan fora de les nostres possibilitats. Per exemple, quan patim una pèrdua no la podem “solucionar”. En aquest cas, l’única forma sana d’afrontar la situació és gestionar les nostres reaccions emocionals. El dolor s’ha d’acceptar i intentar alleujar a través del suport d’altres persones o de centrar-nos en projectes