Les grans arrels del mal: ignorància, inconsciència, incompetència o inercia.

"Dolly Chugh, després d’estudiar la conducta social de milions de persones, explica com les limitacions de processament del nostre cervell sumades a la “necessitat” de sentir-nos “bones persones” fa que, en moltes ocasions, ens deixem dur pels prejudicis i per conductes d’una ètica dubtosa per a després, simplement, posar-nos a la defensiva i justificar-nos" https://benestaremocional.blogspot.com/2018/11/linfern-esta-empedrat-de-bones.html

En una ocasió vaig llegir que la majoria de mal es fa per ignorància, inconsciència o incompetència. Jo hi afegiria una altra “i”: inèrcia. En la gran majoria de casos no hi ha una altra “i” que, normalment, quan som les víctimes de la malifeta donem per suposada: la mala intenció.

Encara que en el moment del malestar tenim tendència a pensar que les males intencions dels altres són la causa del nostre patiment, si apliquem el sedàs de pensar en les vegades que nosaltres mateixos ocasionem dolor sense tenir-ne cap intenció, podem arribar a concloure que el problema viscut, en la majoria de casos, no té a veure amb la intenció. Com diu la dita, l’infern està empedrat de bones intencions. O, com deia el padrí de la meva amiga Eulari als seus més de 90 anys: “nines, si heu de tenir por de que algú us faci mal, teniu por d’un curt. A un dolent el veus venir. A un curt, no. I sempre et guanyarà”.

En les relacions properes, les primeres “i”, ignorància i inconsciència, i l’última, inèrcia, són les que fan més mal. Les bones relacions només són possibles gràcies al respecte i aquest prové, bàsicament, de la comprensió i de la confiança. Però els humans, com explica en Giorgio Nardone en el seu llibre “Psicotrampas” tenim tendència a atribuir als demés les nostres percepcions i conviccions i esperem dels altres les nostres mateixes accions i reaccions. Quan ens hem fet una idea del que és just i hem elaborat una sèrie de valors que hem de respectar perquè han demostrat la seva importància pel benestar, en funció de les pròpies experiències, passa a ser molt difícil imaginar altres maneres alternatives de pensar i gestionar la vida. En aquests casos, el comportament inesperat dels demés ens pot portar a sentir una gran desil·lusió. Els altres, però, segueixen moltes vegades ignorant el perquè del nostre malestar.

En certa manera, som víctimes de les nostres expectatives errònies, no solament respecte als demés i a com funciona el món, sinó també pel que fa a nosaltres mateixos. Ens costa adoptar punts de vista alternatius al que usem per defecte. I els esquemes de valoració de la realitat que tenim es basen no en la raó, sinó en l’emoció del moment i en el que hem viscut al llarg de la nostra vida.

Diu Nardone que per a sortir d’aquesta psicotrampa és necessària una actitud mental que eviti la seva formació, és a dir, és necessari observar la realitat a través de la mirada dels demés i no sols des dels que sentim més a prop. Sobretot, es tracta d’evitar caure en la trampa de creure que la pròpia perspectiva és l’única i la millor.

La veritat és que una de les coses que repeteixo més quan treballo és que, en la majoria de casos, el que volem és fer les coses bé. En la majoria de conflictes, no hi ha intenció de fer mal. O, si n’hi ha, és més fruit de l’emoció del moment que d’una intenció conscient i planificada. El que passa és que quan donem la nostra visió del problema com a universal, sense tenir-ne cap intenció, passem a estar molt a prop del que són faltes de respecte.

L’empatia i la reflexió poden ser la porta que ens permeti superar les nostres “i” i entendre les dels demés (vegeu l’entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/05/les-bones-relacions.html i també http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/01/es-lempatia-la-porta-cap-lagraiment.html).

Bona reflexió!