dissabte, 19 d’abril de 2014

Homenatge als bons mestres. I per molts anys, Atzahara!



En l’entrada dedicada al llibre de Daniel Goleman, “Focus”,  sobre la importància de l’atenció en la regulació cognitiva i emocional (vegeu l’entrada del 6 de desembre de 2013 http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/12/arribar-lexcellencia.html) comentàvem quins eren els ingredients d’un bon mestre o instructor. Per arribar a l’excel·lència depenem dels bons mestres. Només la seva intervenció pot convertir una activitat rutinària, o feta de qualsevol manera, en un camí de perfeccionament que ens porti a fluir.  

Goleman citava els estudis sobre expertesa i arribava a la conclusió de que hi havia una sèrie de trets que feien possible identificar quan ens trobàvem amb un bon instructor o mestre. Segons els estudis, un bon entrenador seria aquell que:
  • identifiqui clarament els objectius marcant nivells cada vegada més difícils,
  • s’adapti al nivell de cada una de les persones,
  • doni retroalimentació de forma immediata i contínua, marcant reptes graduals que permetin anar millorant i, finalment,
  • exerciti la mateixa habilitat en contextos diferents per tal de consolidar-la en qualsevol situació.  

Aquest curs escolar m’havia marcat fer dues activitats noves que em permetessin millorar la meva forma física i treballar l’autoconsciència corporal i la concentració. Vaig triar fer ioga i començar a cant. He tingut el plaer de fruir d’aquestes noves activitats i del fet que les persones que les guien acompleixen els requisits anteriors, de manera que fan possible veure com l’esforç va donant resultat de forma progressiva.

Una de les bones mestres que segueixen el model de Goleman és la professora de ioga del centre Arati, Atzahara Viñolas. L’altra és la professora de cant de Musiquarium, María Eugenia Lavochnik.

Tant el ioga com el cant són activitats complexes en les que intervenen molts elements. Són una combinació de concentració, control de la respiració, consciència corporal, control postural, flexibilitat i un bon to muscular. L’aproximació a la tècnica de cada una d’aquestes disciplines ha de ser progressiva i s’ha de dominar l’art d’anar posant objectius en funció del nivell de cada persona.

Les dues professores estan molt atentes a l’execució de la tasca, donant retroalimentació contínua sobre el procés i van canviant els exercicis per tal d’aconseguir una atenció sostinguda. El nivell d’exigència va fent-se més alt a mesura que el temps va passant.

Quan és necessari et corregeixen. Quan fa falta, t’animen. N’Atzahara adapta els exercicis al nivell de la persona, sense perdre de vista el ritme de la classe. Les correccions són contínues, però sense destorbar la concentració. Na María Eugenia et recorda les instruccions, t’ajuda, t’anima i, a vegades, espera que trobis per tu mateixa les solucions necessàries.

Els mestres són els guies que ens porten pels camins de les disciplines complexes. Els bons mestres són persones que ens conviden a començar a transitar per camins desconeguts, donant-nos la mà quan ens fa falta ajuda per a poder-hi estar. Els mestres ens van obrint els ulls, a poc a poc, ajudant-nos a ampliar els nostres repertoris.

Els mestres no sols transmeten informació, no són només una finestra al món del coneixement com una vikipèdia qualsevol. Els mestres adapten la informació i la pràctica al nivell dels que som alumnes i ens permeten esser, gràcies a la seva retroalimentació, més conscients d’on som i de com ho hem de fer per poder seguir avançant.

Gràcies María Eugenia!

Gràcies Atzahara! I per molts anys!

Gràcies a tots els bons mestres!

1 comentari:

  1. Una entrada fantàstica Paula, plena d'agraïment i de coratge i que ens mostra el camí a seguir. Mai és massa tard per envestir nous reptes i, sobretot, mai és massa tard per donar les gràcies. Gràcies!!!

    ResponElimina