dissabte, 15 de març de 2014

Aprendre a perdonar


Quan algú és injust amb nosaltres, ens fa mal o ens ataca, ens insulta, ens ofèn, ens traeix o ens abandona, la nostra reacció pot consistir en respondre fent un mal similar, evitant a la persona o tractant de venjar-nos. Aquestes respostes generen conseqüències negatives. La venjança, sobretot, a la llarga ens fa mal, ens perjudica en el sentit de que ens empresona dins la nostra ràbia i destrueix les relacions. Com explicava Steven Pinker en el seu llibre “Angeles y demonios” (vegeu l’entrada deL 2 de febrer de 2013 benestaremocional.blogspot.com.es/2013/02/les-cinc-vies-cap-la-violencia.html) la venjança és la protagonista de moltes desgràcies i horrors, com els assassinats, les violacions i els saquejos i, també, de guerres, terrorisme i genocidi.

Una altra possible resposta és la del perdó. Què significa perdonar, es pregunta Sonja Lyubomirsky en el seu llibre “La ciencia de la felicidad”? El perdó no és reconciliació i, per tant, no suposa necessàriament el restabliment de les relacions amb l’agressor. Tampoc suposa indultar, ni condonar, que suposaria justificar, minimitzar o tolerar la victimització o el dany. Perdonar no vol dir excusar, proporcionant circumstàncies atenuants o una “bona raó” pel que s’ha fet. Perdonar no vol dir oblidar. Perdonar de veres a algú suposa contemplar el dany des d’una certa distància, de tal manera que canvia la nostra manera de pensar, la nostra perspectiva, i el nostre desig de perjudicar a la persona que ens ha fet mal desapareix.

L’amargura o la ràbia ens fan més mal a nosaltres mateixos que a l’objecte d’aquests sentiments. El perdó ens apropa a l’equilibri. Els estudis assenyalen que si formem grups de persones que han sofert problemes de relació i les separem en estratègies de discussió (parlar del problema) o de perdó, les persones d’aquest últim grup tenen menys emocions negatives i  ansietat i més autoestima i esperança després d’una intervenció de 8 només setmanes. El perdó ens apropa a una visió més global de les situacions, permetent enfortir les relacions personals.

Tanmateix, el perdó és una de les estratègies per a la felicitat més difícils d’aplicar, segons Lyubomirsky. Ella proposa una sèrie d’activitats, que es poden posar en pràctica escrivint un diari, una carta, mantenint una conversa o en la imaginació. Si tenim coratge per provar el perdó, hem d’escollir una de les següents propostes i fer tot el que es pugui.

  1. Apreciar ser perdonat. Abans de poder perdonar, tal vegada necessitem apreciar el perdó. Recorda alguna vegada que hagis fet mal a una altra persona. Recorda les circumstàncies del perdó: com ho feren? Per què ho feren? Es varen beneficiar del fet de perdonar-te? Va ser beneficiós per tu i per la relació? Vares aprendre alguna cosa de l’experiència? Podries, també, escriure una carta de disculpa, descrivint el que vares fer o el que no vares fer i reconeixent el teu error. T’has de disculpar pel teu comportament, directament o ratificant el valor que té la relació per tu. Podries afegir-hi algun tipus de reparació o demanar què és el que hauries de fer per tal de restablir la relació. Enviar o no la carta dependrà de la situació. 
  2. Imaginar el perdó. En primer lloc, identifica a la persona responsable d’un greuge. En segon lloc, identifica’t amb l’ofensor i concedeix-li el perdó. Has d’intentar veure la situació a través dels seus ulls, l’has d’imaginar com una persona completa, no identificar-la només per la conducta ofensiva. No es tracta d’excusar el seu comportament. Es tracta d’imaginar la situació i pensar després en què diries a la persona que vols perdonar, com et sentiries, quines serien les teves emocions, amb quina intensitat les viuries i en quin ordre, com les sentiries en el teu cos. 
  3. Escriure una carta de perdó. L’objectiu es desprendre’s de la ràbia, l’amargura  i la culpa escrivint una carta de perdó, sense enviar-la, a una persona que ens hagi fet mal o hagi estat injusta amb nosaltres. Si pensem en persones que hagin format part de la nostra vida i veiem que encara ens afecta i ens impedeix estar tranquils el dany que ens van infringir, tal vegada ha arribat l’hora d’escriure la carta. En la carta hem de descriure amb tots els detalls possibles el que va passar i explicar cóm ens va afectar i cóm continua condicionant-nos ara. S’ha d’especificar el que esperàvem de l’altra persona i finalitzar amb una declaració explícita de perdó i comprensió (“Ara veig que en aquell moment no vares saber actuar d’una altra manera i et perdono”, per exemple). Si quan intentes fer qualsevol d’aquestes activitats et sents desbordat, no et preocupis: deixa-ho estar i intenta-ho un altre dia. Una altra opció és posar com a protagonista a una altra persona.  O pots posar-te en contacte amb algú que tingui la capacitat del perdó i escoltar cóm ho aconsegueix. Perdonar és una estratègia que suposa molt esforç, força de voluntat i motivació.
  4. Practicar l’empatia. L’empatia consisteix en experimentar i entendre de forma indirecta les emocions i els pensaments d’una altra persona. Moltes vegades també implica sentir simpatia, preocupació, compassió i inclús estimació per l’altra persona. En el cas del perdó, com més empatia sentim i més capaços som d’assumir la perspectiva de l’altra persona més probablement poguem arribar a perdonar-la.  Pràctiques d’empatia en podem trobar a l’entrada del 8 de gener de 2012 (benestaremocional.blogspot.com.es/2012/01/es-lempatia-la-porta-cap-lagraiment.html ). 
  5. La carta de resposta. Es podria escriure la carta que ens agradaria rebre de part de l’agressor. Quina explicació podria donar-te de la seva conducta? Et sembla raonable i adequada? Tal vegada va cometre un error, tal vegada tenia bones intencions, tal vegada no era conscient del dany causat, etc.
Si tries el camí del perdó, hauràs optat per una activitat difícil que a la llarga resulta significativa i satisfactòria. Tanmateix, hauràs de tenir-ho present sempre que recaiguis en l’amargor. Una manera és recordar alguna història de perdó, com la que va contar Nelson Mandela a Bill Clinton quan aquest últim li va demanar cóm havia aconseguit perdonar als seus carcellers. La seva resposta va ser “Quan vaig sortir per aquella porta me’n vaig adonar que si continuava odiant a aquelles persones seria com si continués empresonat”.

Bon perdó!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada