dissabte, 18 de gener de 2014

Practica l'amabilitat



L’activitat número 4 per a la felicitat proposada per Sonja Lyubomirsky en el llibre “La ciencia de la felicidad” és l’amabilitat. Molts estudis havien mostrat una relació entre amabilitat i felicitat, però fins als experiments del laboratori de Lyubomirsky no s’havia provat una relació causa/efecte. En els experiments, els participants havien de fer cinc coses amables cada setmana, un grup podia fer-les en qualsevol moment i l’altre el mateix dia. Les instruccions exactes eren els següents:

En la nostra vida quotidiana, tots fem coses amables pels demés. El que fem pot ser molt o poc i la persona que en resulta beneficiada pot adonar-se’n o no. Per exemple, es pot donar el tiquet de zona blava a un desconegut, donar sang, ajudar a un amic a fer determinades feines, visitar a un familiar ancià o escriure una carta d’agraïment.  Durant la propera setmana, has de fer cinc coses amables. No fa falta que totes estiguin dirigides a la mateixa persona, que la persona se n’adoni, ni que el que facis s’assembli al que hem dit. No facis res que et pugui posar a tu o als altres en perill.

Els diumenges a la nit, els participants havien de fer un “informe d’amabilitat", descrivint els actes amables que havien fet durant la setmana, a qui i quan. Els resultats mostren que les activitats realitzades van donar lloc a augments del benestar, però només en el grup que concentrava els cinc actes d’amabilitat en un dia.

Ser amable i generós fa que percebis als demés de forma més positiva i fomenta una major sensació de pertinença a la comunitat. A més, mitiga la culpa, la pena i el malestar que ens provoquen les dificultats i el patiment dels demés i estimula una sensació de consciència i agraïment per la nostra bona sort. Per altra banda, proporcionar ajuda als altres ens distreu dels nostres propis problemes i de les preocupacions.

Quan ens mostrem amables i generosos iniciem canvis en el nostre autoconcepte, passant a considerar-nos com a més altruistes i compassius, generant una identitat que augmenta la nostra confiança i el nostre optimisme. Quan fem coses per una bona causa, a més de sentir-nos útils, posem de relleu les nostres capacitats, els nostres recursos i la nostra experiència, de manera que tenim una major sensació de control sobre la nostra vida. En moltes ocasions, el fet d’actuar d’acord amb els nostres valors i mostrar-nos generosos, aporta sentit i valor a la nostra vida.

Finalment, l’amabilitat pot generar un cercle virtuós de conseqüències positives. Ajudar als altres fa que ens vegin d’una forma més positiva, que ens apreciïn, que ens demostrin gratitud. A més, pot fer que els altres estiguin molt disposats a ajudar-nos. Així, els actes d’amabilitat fan més presents els somriures, la confiança i el benestar en les relacions.

Lyubomirsky posa molt èmfasi en assenyalar que els actes poden ser petits i breus. De fet, també apunta que qualsevol activitat que resulti onerosa, que interfereixi amb els propis objectius i amb el funcionament quotidià o que provoqui amargura fracassarà com a camí cap a la felicitat. Tampoc funcionaran aquelles activitats que fem per obligació o quan el receptor no vol l’ajuda.

Per tal de posar en pràctica l’activitat assenyala quatre passes:


  1. Tria el que vols fer, amb quina freqüència i amb quina intensitat.  Els resultats dels experiments indiquen que és millor concentrar els actes en un dia concret per tal de fer un gran acte amable nou i especial o entre tres i cinc petites actuacions. Han de ser coses que et facin sortir de la rutina. 
  2. Introdueix variació en els teus actes. Encara que això no sembla tan necessari en el cas del voluntariat. Les activitats suggerides per Lyubomirsky van des de regalar temps (fer coses pels altres), donar sorpreses (fer un pastís, programar una sortida, un regal, una carta,...) o fer coses que no ens surtin amb naturalitat (ser amable amb els operadors telefònics, somriure i saludar a tothom, donar les gràcies o escoltar amb atenció, per exemple). Un altre suggeriment consisteix en practicar la compassió, la capacitat per a comprendre les dificultats i els punts de vista dels altres. Finalment, fes alguna cosa sense esperar que sigui agraïda per part dels altres. 
  3. Quan dissenyis els teus actes d’amabilitat recorda que moltes vegades provoquen reaccions en cadena, impulsant al receptor del favor a tornar-lo a altres persones i a les persones que ho contemplen a tenir més desitjos de fer coses bones. 
  4. Planteja’t dir que sí a determinades peticions d’ajuda o de col·laboració (un centre de la tercera edat, un club esportiu, una ONG, etc). 

Bona pràctica!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada