Com el cervell crea la personalitat

Les operacions mentals que fem contínuament es poden considerar de dues formes: les guiades per les dades i les guiades pels plans d’acció. En moltes de les activitats cognitives pròpies dels éssers humans podem distingir aquestes dues formes, que moltes vegades en la literatura es veuen citades com la contraposició top/bottom, és a dir, superior/inferior (o dalt/baix). Així, en un dels exemples cognitius més citats, la lectura d’aquest text és possible per la confluència dels processos de baix (bottom) que, simplificant, ens permeten llegir les lletres de cada paraula i els processos de dalt (top), on es tindrien en compte les claus contextuals que generen les expectatives sobre el que estem llegint.

En un article d’aquest novembre, al diari The Atlantic, firmat per Stephen M. Kosslyn i G. Wayne Miller, dos grans psicòlegs cognitius, s’explica com el cervell crea la personalitat a partir de les diferències entre els sistemes implicats en les parts superiors i inferiors. La gràcia, en aquest cas, és que ens mostren com es poden localitzar les funcions de cada procés en el cervell. Dels quatre lòbuls en els que es divideix el còrtex (frontal, parietal, temporal i occipital), els dos primers tindrien funcions relacionades amb la formulació i execució de plans (és a dir, efectuarien operacions guiades pels plans d’acció), mentre que els altres dos acomplirien funcions relacionades amb la recepció, classificació i interpretació de la informació (és a dir, efectuarien operacions guiades per les dades). Hem de recordar que els sistemes superior i inferior del cervell tenen un paper especialitzat, cada un d’ells, en tasques com la memòria, l’atenció, la presa de decisions, la planificació i les emocions.

Les diferències en la tendència a basar-se més en un o en l’altre sistema conduirien a quatre modes cognitius bàsics que explicarien la manera que tenim cada un de nosaltres d’apropar-nos al món i d’interactuar amb els altres. Aquesta és la Teoria dels Modes Cognitius i definiria cada un d’aquestes quatre modes com: Mode Autor, Mode Perceptor, Mode Estimulador i Mode Adaptador.

Aquests modes són dimensionals, és a dir, es defineixen per la major o menor activació dels sistemes. El sistema inferior del cervell organitza els senyals procedents dels sentits, mentre que el sistema superior del cervell usa informació sobre l’ambient i sobre el nostre estat emocional i motivacional per tal de definir quines són les metes a aconseguir. Encara que els sistemes actuen conjuntament, la diferent activació de cada un d’ells dóna lloc als quatre modes cognitius citats.

En el Mode Autor l’activació dels dos sistemes és molt elevada. Quan la persona pensa en aquest mode sol fer les coses i actuar seguint un pla (usant el sistema superior) i sol anar registrant les conseqüències de les pròpies accions (usant el sistema inferior), de manera que els plans es van ajustant gràcies a la retroalimentació.  D’acord amb aquesta teoria, les persones que solen actuar seguint aquestes pautes es mostren més confortables en posicions que les permeten planificar, actuar i veure les conseqüències de les seves accions.

En el Mode Perceptor el sistema inferior està molt activat, mentre que el sistema superior no hi està gaire. Quan les persones estan en aquest mode, usen el sistema inferior per intentar donar sentit al que les està passant: interpreten el que experimenten, el situen en context i intenten entendre les implicacions dels fets. Tanmateix, no tenen tendència a iniciar plans detallats o complexos.

En el Mode Estimulador el sistema superior està molt activat, però el sistema inferior no hi està gaire. D’acord amb la teoria de Kosslyn i Miller, les persones que estan en aquest mode solen ser creatives i originals, però al no introduir la retroalimentació del sistema inferior, poden trobar-se que la seva conducta no és adequada al context.

En el Mode Adaptador ens trobem que els persones no activen massa cap dels dos sistemes. El resultat és que no solen formular plans ni estan massa pendents d’interpretar i classificar les dades disponibles. Les dades de les investigacions semblen assenyalar que poden ser absorbits fàcilment pel que està passant. Tenen tendència a estar orientats cap a l’acció i a mostrar-se molt responsius a les situacions immediates.

Cada un de nosaltres tenim un mode dominant, que es converteix en distintiu de la nostra personalitat i afecta als nostres pensaments, sentiments i conducta, encara que podem canviar de mode en funció del context.  En cas de voler saber quin mode dominant teniu podeu fer el test dels autors a l’enllaç www.gwaynemiller.com/test.html#.UopCe-L9Wgl.

El benestar emocional passa per a conèixer-nos bé a nosaltres mateixos. Vet aquí una altra eina.

Bona reflexió!