Passa al contingut principal

La resiliència o capacitat de superar els cops de la vida




En una revisió dels estudis sobre la resistència a la pèrdua i als efectes de successos potencialment traumàtics (vegeu https://pdfs.semanticscholar.org/9aa1/16cfeeade65dc33a3314e34bbc61e3abfd2b.pdf), un dels experts mundials sobre el tema, George A. Bonano, conclou que el resultat més freqüent després de patir els efectes d’un fet potencialment traumàtic sol ser una trajectòria estable de funcionament saludable o resiliència. Bonano defineix la resiliència com a “l’habilitat dels adults que, a pesar de veure’s exposats a circumstàncies negatives com per exemple la mort d’una persona molt propera o el fet de patir una situació violenta, mantenen nivells relativament estables i saludables de funcionament psicològic i físic”.


Aquest autor conclou que els estudis empírics consideren que hi ha quatre trajectòries prototípiques. La primera, la resilient, és característica d’entre un 35% i un 65% de la població i suposa que després de la pèrdua o de l’aparició del fet estressant apareixen petits símptomes però es manté un nivell de funcionament estable.


La segona trajectòria prototípica després de patir un succés potencialment traumàtic és la recuperació, que representa un 15-25% de la població. Aquesta es caracteritza per l’aparició de símptomes d’estrès agut i per la dificultat per a assumir les obligacions diàries durant una temporada. Amb el temps aquestes dificultats desapareixen i la persona retorna al seu nivell de funcionament habitual en un termini d’entre un i dos anys.


La tercera evolució és l’anomenada Malestar o Distrès Crònic, es pot observar en un 5-10% de les persones exposades al succés potencialment traumàtic i suposa una dramàtica elevació dels símptomes de malestar i un empitjorament en el funcionament de la persona que pot persistir anys després del fet. Quan l’exposició al fet és més prolongada o severa pot arribar a un 30%. De la mateixa manera, les reaccions cròniques de dol tendeixen a ser més presents quan la mort és violenta o quan es tracta de la mort d’un nen.


L’última trajectòria prototípica més frequent és la de Reacció Retardada i suposa l’aparició de símptomes entre moderats i elevats que presenten un empitjorament a mesura que passa el temps. La trobem en els estudis entre un 0 %, en cas d’una pèrdua, i un 15% de la població que ha patit un esdeveniment potencialment traumàtic.


L’element revolucionari d’aquesta anàlisi és l’accent en la capacitat de la majoria de persones, en un moment determinat de la seva vida, per a superar successos potencialment traumàtics. Tanmateix, aquesta capacitat no pot atribuir-se a un determinat factor. La personalitat, factors demogràfics, la història vital, els factors d’estrès passats i presents, els recursos econòmics i socials i altres, són elements que contribueixen de forma positiva o negativa a fer més o menys probable que una persona determinada mostri una trajectòria resilient. Així, una persona concreta pot ser més resilient o menys en un moment de la seva vida, en funció del context en el que es trobi.


Aquesta complexitat fa que sigui molt difícil trobar mesures profilàctiques per tal de fomentar la resiliència. Bonano adverteix que els estudis demostren que quan es tracta de campanyes com la prevenció del suïcidi o dels trastorns alimentaris, els programes universals, dirigits a tota una població d’adolescentes per exemple, no només no tenen massa èxit si no que poden arribar a ser contraproduents. Els que sí han tingut èxit són aquells que seleccionen a les persones en funció de les seves necessitats o del seu estat clínic en un moment determinat i els proporcionen els recursos en el moment en què la seva vida o la seva salut estan en risc.


Tal vegada la limitació més important dels programes de prevenció té a veure en el seu focus sobre la persona com a individu aïllat. La resiliència no només depèn de les fortaleses personals sinó que també depèn del context social, econòmic i de suport amb el que es troba una persona en un moment determinat. En definitiva, les xarxes personals i de recursos a les quals pertanyem tenen un gran efecte en la capacitat per tal de superar fets potencialment traumàtics.


Servirà tot això que ens explica Bonano per desculpabilitzar a les persones que pateixen? Servirà per articular serveis que facilitin entrar en xarxes que  proporcionin els recursos necessaris per a tenir una vida plena a pesar de les desgràcies? Esperem que sí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,