La importància dels amics dels nostres amics

Nicholas A. Christakis i James H. Fowler, en el seu llibre “Conectados”,  ens parlen de les xarxes socials i de com afecten a la presa de decisions en àmbits tan diferents com la salut, la felicitat, les pràctiques sexuals, el consum de drogues, el bon humor, la recerca de parella o anar a votar. Defineixen una xarxa social com un sistema de connexions entre persones que es trobaria a mig camí entre la individualitat i la societat. La xarxa social té dos tipus d’elements: les persones i les connexions entre elles. D’aquesta manera, la millora d’una persona en qualsevol àmbit que es proposi no depèn només d’ella mateixa, sinó dels intercanvis que manté amb els seus amics. Els amics dels amics dels nostres amics influiran en nosaltres (ens contagiaran) en coses com el nostre pes, la nostra predisposició a mantenir determinades relacions sexuals, el consum de tabac, la felicitat o la probabilitat de patir una determinada malaltia.

Les xarxes socials poden tenir propietats que els seus membres no controlen ni de les quals són conscients. A la Regla de les Sis Passes de Separació (que explica que per arribar a qualsevol altre persona del món en tindríem prou amb una cadena de sis persones) hi afegeixen la Regla dels Tres Graus d’Influència: “Todo lo que hacemos o decimos tiende a difundirse –como las olas- por nuestra red y tiene cierto impacto en nuestros amigos (un grado), en los amigos de nuestros amigos (dos grados) e incluso en los amigos de los amigos de nuestros amigos (tres grados)”.

Estem preparats per a sentir el que els demés senten i per fer el que els altres fan. Aquest tret és consubstancial a la naturalesa humana, un fruit de l’evolució del que difícilment ens en podem alliberar. Les cultures basculen sobre aquesta capacitat/necessitat. I, a vegades, només aïllant-nos un poc per tal de reflexionar podem arribar a trobar el nostre propi ritme, lluny de la influència del grup i de la cultura.

L’optimisme es transmet per la xarxa, facilitant un comportament més altruista, una major creativitat i una major eficàcia en la presa de decisions. Aquesta darrera dada ens fa pensar en la importància de cultivar relacions positives. També podem veure com determinats grups tendeixen a vincular-se amb una cultura de l’excel·lència, mentre d’altres cauen en paràmetres d’exclusió i malestar, condicionant els propis resultats del grup en les tasques que tenen assignades.  

En un moment del llibre ens diuen “tener amigos y parientes felices es una manera más fiable de predecir la felicidad de una persona que el hecho de que gane más dinero”. Així, la nostra pròpia felicitat genera felicitat en els altres. I aquesta no vendrà per la via material, sinó per la persecució d’aquelles metes coherents amb els nostres valors. Els vincles que creem amb els altres són de crucial importància pel nostre benestar i, encara que els gens tenen molt de pes a l’hora de condicionar el nivell de felicitat de la persona, al final les activitats, sobretot les compartides, són les que ens guiaran cap a una bona vida.

Per altra banda, també ens alerten de com aquesta gran capacitat d’expansió de les idees i de les conductes per les xarxes pot ser causa d’infelicitat, determinant que, via comparació social, prenguem decisions sobre la nostra vida en base a les que prenen els que ens envolten. Així, sense que ens adonem, els amics dels amics dels nostres amics ens podem portar a donar importància a coses que queden lluny del que realment ens conduiria a estar millor.

En el llibre, ens expliquen que la innovació és el producte de la combinació d’elements personals i del contacte amb els altres, de manera que es generen xarxes creatives. Christakis i Fowler fan una anàlisi sobre el tipus de xarxes que afavoreixen l’èxit empresarial o artístic: una combinació de vincles forts (amics) i dèbils (coneguts, contactes). I aquí em recorden la diferenciació proposada pel sociòleg Enrique Gil Calvo en la que distingia entre les xarxes masculines més instrumentals (coordinació de forces per arribar a un objectiu) i les xarxes femenines més relacionals (coordinació de forces per tal d’augmentar el benestar via intimitat). Ell assenyalava que aquesta diferència era un dels problemes que es trobaven les dones en el món dels negocis: la seva dificultat per a mantenir relacions més instrumentals o dèbils i la seva tendència basar-se quasi exclusivament en els vincles personals íntims.

Si estem en el centre d’una xarxa social és més probable que ens col·loquem a un, dos o tres graus de separació de moltes persones que si estem a la perifèria de la xarxa. D’aquesta manera, estar en el centre, més conectats, fa més probable rebre els beneficis del que circula per la xarxa, ja es tracti de respecte, informació o diners.

Viure una vida amb sentit, entrega i passió serà també una funció de les relacions que anem mantenint i de les característiques de la informació i dels recursos que anem compartint en les xarxes en les quals participem. Bones relacions!