L’any 2005 es va
editar el llibre de Gil Friedman “Cómo llegar a ser
totalmente infeliz y desdichado”. Segons l’autor, si seguim les regles que
enuncia al text serem un exemple extrem de la infelicitat. I, a l’inrevés, si
aconseguim fer tot el contrari arribarem a fruir d’un estat de benestar.
Les regles són les
següents (per favor, aneu prenent nota del que feu o deixeu de fer!):
1.- Ens hem de
centrar totalment en la part de la nostra vida que no ens resulta satisfactòria.
No val evadir-nos o pensar en el que funciona bé. Per tal de ser infeliços hem
de desenvolupar l’hàbit de donar voltes al que no ens agrada de nosaltres
mateixos. Sí, es tracta de ruminar!
2.- L’activitat en
la nostra vida ha de ser frenètica i constant. No val relaxar-se, reflexionar o donar-se moments
per tal de contemplar la natura, per exemple. Es tracta d’omplir la nostra vida
d’activitats, sense repòs, generant tensió de forma contínua. Sí, es tracta
d’estressar-se!
3.- Ens hem de
mantenir en un estat constant de tensió i excitació. S’han de fer més coses de les
que es puguin fer, partint a les cites a l’últim moment, per exemple i conduint
després a tota canya. Busca’t un amant o
una nova parella. Emplena l’agenda amb tot d’activitats, sense tenir en compte
els imprevistos o les urgències i intenta ser conscient en tot moment de tot el
que deixes de fer i del retràs que vas acumulant. Sí, es tracta de viure amb la sensació de perdre's alguna cosa important i no saber dir
que no a res!
4.- Mantenir la
mínima regularitat possible en la vida. No generar rutines. Hem de tenir en
compte que com menys ritme generem en la vida, més infelicitat podrem sentir.
Es tracta de trobar excuses per no anar a les classes de gimnàstica o a les
reunions amb els amics. Sí, es tracta de no generar rutines!
5.- Comparar-se
sempre amb els demés. Es tracta de trobar algú que sigui millor en algun
aspecte i comparar-s’hi. Es tracta d’humiliar-se contínuament. Es tracta de
recordar que sempre hi ha algú millor, més ric, més sa, més atractiu. La comparació
social ajuda molt en el camí cap a la infelicitat. Permet que ens centrem en aconseguir
beneficis materials i ens impedeix fruir del que tenim. Sí, es tracta de
comparar-se sempre i d’entrar en un consumisme frenètic!
6.- Consumir tot el
que sigui possible i produir el mínim possible. El plaer que ens proporcionen
les coses materials es difumina molt ràpidament. D’aquesta manera, si
aconseguim viure una vida consumista, estarem més a prop de la infelicitat. Les
activitats d’oci estan prohibides. Ja es sap que fer coses proporciona molt de
plaer. Per tal d’evitar aquesta temptació, el que s’ha de fer és pensar única i
exclusivament en la rendibilitat econòmica. Gràcies al consum i a la falta de
sentiments de competència arribarem a estar tristos i abatuts. Sí, es tracta de
deixar-se dur, de forma exclusiva, per la lògica consumista!
7.- Acumular
deutes. Una de les millors maneres és utilitzar molt la tarja de crèdit i
decidir no estalviar mai, encara que sigui una petita quantitat. Visca el
consumisme!
8.- Desitjar tot el
que es veu. No sentir-se mai satisfet amb el que es té. Es tracta d’aspirar a
metes improbables, desitjar moltes coses i viure pendents del que encara no hem
aconseguit. El contrari, i que produiria molt benestar, seria reduir els
nostres desitjos al mínim possible i fruir del moment present. Però del que es
tracta és de ser infeliços i això s’aconsegueix mantenint la tensió del desig i
volent coses que suposin molt d’esforç i recursos. Sí, es tracta de no viure el
present, d’estar en tensió per un futur desitjat i improbable!
9.- Centrar
l’atenció en l’objectiu, mai en el procés. Aquest és un ingredient essencial
per a la infelicitat. Les metes són l’important. Els camins que ens hi porten,
no. Així, podem actuar en contra dels nostres valors si l’objectiu és realment
important, perdent amics, relacions i autoestima. Sí, es tracta d’entrar en un
constant procés d’angoixa pel rendiment!
10.- Agafar tot el
que es pugui. Donar el mínim possible. Es sap que una de les maneres més
efectives per tal d’aconseguir una gran infelicitat és només pensar en el
benefici propi. I també està molt clar que el donar està associat a un augment
del benestar. Es tracta, doncs, d’evitar donar i, en tot cas, si no queda més
remei, s’ha de deixar constància pública de la pròpia generositat. Agafant tot
el que puguis i mirant de no donar res mai pots arribar a tenir una existència
miserable i a sentir-te aïllat de tots els demés. Sí, es tracta de no donar res
i de practicar l’egoisme!
11.- Prendre-s’ho
tot de manera personal. Sentir-se ofès sempre que sigui possible. Hem de
recordar que, cada un de nosaltres, som el centre de l’univers. Cada vegada que
algú del nostre entorn fa alguna cosa, el seu motiu principal és l’efecte que
tindrà sobre nosaltres. Es tracta d’enfadar-se, de pensar en tot el que ens han
fet en el passat i de manifestar la nostra ira en qualsevol moment. Ja se sap
que si ens enfadem, la probabilitat de fruir de qualsevol activitat es redueix
al mínim. L’únic que hem de fer per tal de generar molta infelicitat és aplicar
aquesta regla. I recordar que els altres han vingut a aquest món per fer-nos
patir. Sí, es tracta de no generar distància mai!
12.- Pensar que els
altres no ens respecten. I, com a mesura defensiva, no mostrar mai cap respecte
cap als altres. Independentment del lloc que s’ocupi en els intercanvis
socials, s’ha de recordar que els altres sempre actuaran de mala fe, intentant
aprofitar-se de la seva posició. Així, està assegurada la tensió i el malestar
en totes les relacions que es puguin tenir. I, també, la infelicitat!
13.- Prendre
consciència que la infelicitat és culpa de la parella o de la manca de parella.
Si s’està amb algú, es tracta d’estar pendents sempre dels seus errors i
defectes. En cas de que les coses vagin bé, s’ha de fer un esforç per recordar
tot el que ha anat malament. Es tracta de no viure mai el moment i de pensar
que els altres haurien de ser d’una altra manera. Si no s'està amb ningú, es tracta de pensar en tots els nostres defectes i de no viure pensant en tot el que no podem fer. Mai aprofitar el moment!
14.- Fer-se tot
tipus d’exigències sexuals impossibles, tant a un mateix com a la parella. Les
demandes sexuals no complides poden generar molta angoixa. Una exigència que
genera molta infelicitat és el mite de l’orgasme simultani que, per la seva
raresa, manté a moltes persones frustrades. L’home, per exemple, pot generar
una rutina inamovible i esperar que la dona reaccioni positivament. Això sol
provocar la simulació de l’orgasme per part d’ella, cosa que al final es
comença a intuir donant lloc al malestar de tots dos, ella per no ser capaç de
sentir el que toca i ell per no saber conduir-la al plaer. En el cas de l’home,
pot aconseguir una gran angoixa si es centra en dues creences falses: un home
ha de tenir una erecció en qualsevol moment i en cas de que hagi ejaculat
precoçment, ha de pensar que es tornarà a repetir necessàriament. La dona pot
angoixar-se pensant en l’orgasme simultani i en la raresa que suposa sentir-se
bé amb el sexe oral o l’estimulació del clítoris. D’aquesta manera, gràcies a
les creences irracionals, es pot arribar a un estat de frustració que farà que
el sexe sigui menys freqüent i, així, la parella es senti més desgraciada. També
podem augmentar el malestar deixant de fruir del moment i preocupant-nos pel
fet que les relacions són menys freqüents que el primer any. Visca les creences
irracionals!
15.- Tenir el menor nombre possible d’amics; l’ideal
seria no tenir-ne cap. Els homes solen ser molt millors en aquest aspecte. Les
temptacions associades amb l’amistat es poden superar tenint en compte
determinats aspectes. Per exemple, pensar en el temps que pot arribar a
consumir i només dedicar-se a les relacions interessades. O establir la regla
de que són els altres que l’han de cridar o visitar. Per tal d’aconseguir tenir
nous amics hi ha tres tècniques bàsiques: a) quan es coneix a algú, se li han
de contar tots els problemes passats, presents i futurs; b) s’ha de parlar tot
el temps, monopolitzant la conversa; i, c) de seguida se li ha de demanar un
favor personal. S’ha de tenir cura també de no fer cas als coneguts, ja que
poden convertir-se en amics.
Aquí tenim els
primers 15 principis. Volem estar més a prop de la infelicitat?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada