Passa al contingut principal

Les primeres regles per tal de ser infeliços



L’any 2005 es va editar el llibre de Gil FriedmanCómo llegar a ser totalmente infeliz y desdichado”.  Segons l’autor, si seguim les regles que enuncia al text serem un exemple extrem de la infelicitat. I, a l’inrevés, si aconseguim fer tot el contrari arribarem a fruir d’un estat de benestar.


Les regles són les següents (per favor, aneu prenent nota del que feu o deixeu de fer!):


1.- Ens hem de centrar totalment en la part de la nostra vida que no ens resulta satisfactòria. No val evadir-nos o pensar en el que funciona bé. Per tal de ser infeliços hem de desenvolupar l’hàbit de donar voltes al que no ens agrada de nosaltres mateixos. Sí, es tracta de ruminar!

2.- L’activitat en la nostra vida ha de ser frenètica i constant. No val relaxar-se, reflexionar o donar-se moments per tal de contemplar la natura, per exemple. Es tracta d’omplir la nostra vida d’activitats, sense repòs, generant tensió de forma contínua. Sí, es tracta d’estressar-se!

3.- Ens hem de mantenir en un estat constant de tensió i excitació. S’han de fer més coses de les que es puguin fer, partint a les cites a l’últim moment, per exemple i conduint després a tota canya.  Busca’t un amant o una nova parella. Emplena l’agenda amb tot d’activitats, sense tenir en compte els imprevistos o les urgències i intenta ser conscient en tot moment de tot el que deixes de fer i del retràs que vas acumulant. Sí, es tracta de viure amb la sensació de perdre's alguna cosa important i no saber dir que no a res!

4.- Mantenir la mínima regularitat possible en la vida. No generar rutines. Hem de tenir en compte que com menys ritme generem en la vida, més infelicitat podrem sentir. Es tracta de trobar excuses per no anar a les classes de gimnàstica o a les reunions amb els amics. Sí, es tracta de no generar rutines!

5.- Comparar-se sempre amb els demés. Es tracta de trobar algú que sigui millor en algun aspecte i comparar-s’hi. Es tracta d’humiliar-se contínuament. Es tracta de recordar que sempre hi ha algú millor, més ric, més sa, més atractiu. La comparació social ajuda molt en el camí cap a la infelicitat. Permet que ens centrem en aconseguir beneficis materials i ens impedeix fruir del que tenim. Sí, es tracta de comparar-se sempre i d’entrar en un consumisme frenètic!

6.- Consumir tot el que sigui possible i produir el mínim possible. El plaer que ens proporcionen les coses materials es difumina molt ràpidament. D’aquesta manera, si aconseguim viure una vida consumista, estarem més a prop de la infelicitat. Les activitats d’oci estan prohibides. Ja es sap que fer coses proporciona molt de plaer. Per tal d’evitar aquesta temptació, el que s’ha de fer és pensar única i exclusivament en la rendibilitat econòmica. Gràcies al consum i a la falta de sentiments de competència arribarem a estar tristos i abatuts. Sí, es tracta de deixar-se dur, de forma exclusiva, per la lògica consumista!

7.- Acumular deutes. Una de les millors maneres és utilitzar molt la tarja de crèdit i decidir no estalviar mai, encara que sigui una petita quantitat. Visca el consumisme!

8.- Desitjar tot el que es veu. No sentir-se mai satisfet amb el que es té. Es tracta d’aspirar a metes improbables, desitjar moltes coses i viure pendents del que encara no hem aconseguit. El contrari, i que produiria molt benestar, seria reduir els nostres desitjos al mínim possible i fruir del moment present. Però del que es tracta és de ser infeliços i això s’aconsegueix mantenint la tensió del desig i volent coses que suposin molt d’esforç i recursos. Sí, es tracta de no viure el present, d’estar en tensió per un futur desitjat i improbable!

9.- Centrar l’atenció en l’objectiu, mai en el procés. Aquest és un ingredient essencial per a la infelicitat. Les metes són l’important. Els camins que ens hi porten, no. Així, podem actuar en contra dels nostres valors si l’objectiu és realment important, perdent amics, relacions i autoestima. Sí, es tracta d’entrar en un constant procés d’angoixa pel rendiment!

10.- Agafar tot el que es pugui. Donar el mínim possible. Es sap que una de les maneres més efectives per tal d’aconseguir una gran infelicitat és només pensar en el benefici propi. I també està molt clar que el donar està associat a un augment del benestar. Es tracta, doncs, d’evitar donar i, en tot cas, si no queda més remei, s’ha de deixar constància pública de la pròpia generositat. Agafant tot el que puguis i mirant de no donar res mai pots arribar a tenir una existència miserable i a sentir-te aïllat de tots els demés. Sí, es tracta de no donar res i de practicar l’egoisme!

11.- Prendre-s’ho tot de manera personal. Sentir-se ofès sempre que sigui possible. Hem de recordar que, cada un de nosaltres, som el centre de l’univers. Cada vegada que algú del nostre entorn fa alguna cosa, el seu motiu principal és l’efecte que tindrà sobre nosaltres. Es tracta d’enfadar-se, de pensar en tot el que ens han fet en el passat i de manifestar la nostra ira en qualsevol moment. Ja se sap que si ens enfadem, la probabilitat de fruir de qualsevol activitat es redueix al mínim. L’únic que hem de fer per tal de generar molta infelicitat és aplicar aquesta regla. I recordar que els altres han vingut a aquest món per fer-nos patir. Sí, es tracta de no generar distància mai!

12.- Pensar que els altres no ens respecten. I, com a mesura defensiva, no mostrar mai cap respecte cap als altres. Independentment del lloc que s’ocupi en els intercanvis socials, s’ha de recordar que els altres sempre actuaran de mala fe, intentant aprofitar-se de la seva posició. Així, està assegurada la tensió i el malestar en totes les relacions que es puguin tenir. I, també, la infelicitat!

13.- Prendre consciència que la infelicitat és culpa de la parella o de la manca de parella. Si s’està amb algú, es tracta d’estar pendents sempre dels seus errors i defectes. En cas de que les coses vagin bé, s’ha de fer un esforç per recordar tot el que ha anat malament. Es tracta de no viure mai el moment i de pensar que els altres haurien de ser d’una altra manera. Si no s'està amb ningú, es tracta de pensar en tots els nostres defectes i de no viure pensant en tot el que no podem fer. Mai aprofitar el moment!

14.- Fer-se tot tipus d’exigències sexuals impossibles, tant a un mateix com a la parella. Les demandes sexuals no complides poden generar molta angoixa. Una exigència que genera molta infelicitat és el mite de l’orgasme simultani que, per la seva raresa, manté a moltes persones frustrades. L’home, per exemple, pot generar una rutina inamovible i esperar que la dona reaccioni positivament. Això sol provocar la simulació de l’orgasme per part d’ella, cosa que al final es comença a intuir donant lloc al malestar de tots dos, ella per no ser capaç de sentir el que toca i ell per no saber conduir-la al plaer. En el cas de l’home, pot aconseguir una gran angoixa si es centra en dues creences falses: un home ha de tenir una erecció en qualsevol moment i en cas de que hagi ejaculat precoçment, ha de pensar que es tornarà a repetir necessàriament. La dona pot angoixar-se pensant en l’orgasme simultani i en la raresa que suposa sentir-se bé amb el sexe oral o l’estimulació del clítoris. D’aquesta manera, gràcies a les creences irracionals, es pot arribar a un estat de frustració que farà que el sexe sigui menys freqüent i, així, la parella es senti més desgraciada. També podem augmentar el malestar deixant de fruir del moment i preocupant-nos pel fet que les relacions són menys freqüents que el primer any. Visca les creences irracionals!

15.-  Tenir el menor nombre possible d’amics; l’ideal seria no tenir-ne cap. Els homes solen ser molt millors en aquest aspecte. Les temptacions associades amb l’amistat es poden superar tenint en compte determinats aspectes. Per exemple, pensar en el temps que pot arribar a consumir i només dedicar-se a les relacions interessades. O establir la regla de que són els altres que l’han de cridar o visitar. Per tal d’aconseguir tenir nous amics hi ha tres tècniques bàsiques: a) quan es coneix a algú, se li han de contar tots els problemes passats, presents i futurs; b) s’ha de parlar tot el temps, monopolitzant la conversa; i, c) de seguida se li ha de demanar un favor personal. S’ha de tenir cura també de no fer cas als coneguts, ja que poden convertir-se en amics.


Aquí tenim els primers 15 principis. Volem estar més a prop de la infelicitat?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,