dissabte, 23 de març de 2013

La saviesa de saber agafar distància del malestar



En un article del 2001,  Ronald W. Dworkin reflexionava sobre la infelicitat i les eines que tenim per a superar-la. Segons explicava, només podem deixar enrere determinats malestars si generem la distància psicològica adequada. Aquesta distància ens permetria arribar a la saviesa, l’estabilitat i la maduresa i sempre ha estat un dels grans objectius de les diferents tradicions culturals i filosòfiques. La distància ens permet reviure les emocions sense quedar engolits per elles i caure en la ruminació, que suposa la contínua revisió de les nostres emocions i del nostre paper en una situació conflictiva.


Aquesta qüestió també s’abordava, des d’una altra perspectiva, l’altra dia en la web www.beinghuman.org . L’autor de l’article, Timothy D.Wilson, exposa diferents formes de canviar les nostres vides i, entre elles, destaca les que treballen la distància, agafar una perspectiva més objectiva d’alguna cosa que ens hagi passat i afectat. Parteix del fet que les persones contem històries sobre nosaltres mateixos i al llarg de la nostra vida desenvolupem narratives sobre qui som, quines perspectives d’èxit tenim i com encaixem en el món que ens envolta. Aquestes històries tenen molt a veure amb com ens sentim, fins a quin punt estem satisfets amb nosaltres mateixos i amb com  progressem cap als nostres objectius.


Poder treballar sobre les històries que ens contem a nosaltres mateixos per tal d’entendre els nostres problemes pot donar-nos l’oportunitat de veure el que ens ha passat d’una altra manera, superant la visió emocional i trobant nous sentits al que ens preocupa. Un exemple d’això ho vèiem en la necessitat d’abordar el repte de superar les pèrdues i reconstruir la nostra història amb un nou sentit (vegeu l'entrada del 20 d'octubre de 2012).


Un dels equips que últimament està treballant més en aquesta línia és el de Ethan Kross. Després de diferents estudis han arribat a la conclusió de que el millor per tal de poder processar situacions difícils, sense caure en la ruminació que ens condueix a la culpa o a la ràbia, és agafar la perspectiva que anomenen d’autodistanciament. L’objectiu és veure les coses des d’una certa distància, la que ens donaria si ens veiéssim  a nosaltres mateixos com una tercera persona. Les instruccions per tal d’aconseguir això són les següents:



  • Ara tanca els ulls. Torna enrere en el temps i queda’t en el moment i en el lloc on va ocórrer el que et preocupa, observant l’escena en el teu cap. Ara separa’t de la situació unes passes. Allunya’t fins que puguis veure tota l’escena i puguis contemplar-te a tu mateix en ella. A mesura que fas això, centra’t en el que li passa al teu jo distant. Ara observa l’experiència com si li tornés a passar al teu jo distant. Reviu la situació tal com va passant a mesura que observes el teu jo distant. Agafa’t el teu temps.
  • A mesura que continues observant com afecta la situació al teu jo distant, intenta entendre els seus sentiments. Per què té aquests sentiments? Quines són les causes o les raons? Queda’t uns moments pensant en això.



Després d’aquestes instruccions es podria escriure el que podem concloure del que va passar.



Els estudis de Kross i els seus col·laboradors demostren que aquestes instruccions poden ser seguides amb facilitat per tot tipus de persones i, fins i tot, per nens i nenes d’uns deu anys. A més, les persones que analitzen els seus sentiments des d’una perspectiva de distància, presenten menys pensaments negatius i emocions negatives. Per altra banda, quan es reviuen els sentiments negatius des de la distància, es produeix un canvi adaptatiu en la forma en què les persones construeixen l’experiència, generant una millor comprensió de la situació.



Sabem que el gran perill de la reflexió sobre situacions conflictives prové de la facilitat amb la que podem veure’ns immersos en la ruminació. També sabem que les persones que aconsegueixen reflexionar adaptativament sobre els seus pensaments, sentiments, metes i conductes és més probable que tinguin una visió més realista d’ells mateixos i assoleixin més, i amb major facilitat, els seus objectius vitals. Per això és tan important el fet d’aprendre a adoptar la perspectiva distanciada, la distància psicològica que ens permeti, en paraules de Dworkin, esdevenir més savis, estables i madurs. I poder viure una vida amb sentit, entrega i passió.


Bona pràctica!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada