Benestar emocional

L’amor no és una emoció. És, de fet, un sentiment. Les emocions són un producte biològic de la nostra part mamífer i primat. Els sentiments són el resultat d’interpretar-les, gràcies a la nostra capacitat per elaborar representacions complexes. Els sentiments, doncs, seran el resultat d’elements biològics, culturals i personals. L’amor serà la interpretació d’una emoció gràcies a les representacions culturals i personals que hem anat creant sobre ell.   En un assaig ple de sorpreses, “ Amor. Un sentimiento desordenado. Un recorrido a través de la biología, la sociología y la filosofía ”, Richard David Precht analitza el fenomen de l’amor romàntic i ens recorda que és un sentiment que té una història molt lligada a elements socioeconòmics i culturals . Encara que donem per suposat que és un element universal, ens recorda que la pel•lícula romàntica que construïm amb cada relació basada en aquest sentiment és un producte de la nostra visió cultural. De fet, després d’un recorregut per l

Llegia en un magnífic assaig sobre els orígens de la nostra sexualitat que la idea de matrimoni i la suposada normalitat de la monogàmia són, només, el resultat d’un marc socioeconòmic que es va iniciar fa uns 10.000 anys amb el pas de les societats caçadores/recol•lectores a les societats agrícoles, precursores de la societat de mercat actual. El pas a l’individualisme, a l’espai personal i a la propietat privada van tenir com a resultat l’aparició d’una territorialitat més marcada i d’una identitat individual que va passar a ser molt més important que la col•lectiva, present en les societats primitives anteriors. En aquesta transició, tal i com expliquen Christopher Ryan i Cacilda Jethá en “ En el principio era el sexo ”, les relacions sexuals van passar a tenir un altre significat. Si en les petites comunitats anteriors era un element amb una funció social , que enfortia els llaços entre les persones, formant una xarxa vital i duradora d’afecte, afiliació i obligacions recíproq

Nolen-Hoeksema afirma que si volem deixar enrere el malestar generat per la ruminació, hem d'aprendre a ser conscients de com ens afecten els sentiments i els pensaments negatius. Una vegada aconseguit aquest punt, podem passar a implementar aquelles estratègies que ens permetran canviar per tal de viure la vida que realment volem viure. En les estratègies pel canvi , Nolen-Hoeksema recomana començar per tres passes preparatòries:  demanar ajuda a algú, un acompanyant en la introducció de canvis positius;  pensar en les persones importants en la pròpia vida i per les quals es vol canviar;  i, finalment, utilitzar tècniques d’atenció plena per tal de contrarestar pensaments negatius del tipus “no puc”. Els canvis positius han de ser realistes ; per això, s’ha de començar per fer-se conscients d’aquelles expectatives nocives, irreals, que condueixen a la decepció continuada. Ens hem de centrar en canvis accessibles i la nostra actitud sempre ha de ser amable i compassiva . Una ve

Durant més de vint anys la Doctora Nolen-Hoeksema s’ha dedicat a estudiar els estils emocionals davant l’estrès i una de les seves preocupacions principals ha estat intentar explicar i així prevenir l’alta incidència de trastorns de tipus emocional en les dones. Aquesta investigadora va arribar a la conclusió que les dones ruminaven molt més que els homes davant qualsevol problema.  La ruminació formava part del que va anomenar autodefensa introspectiva, procés pel qual la persona intenta canviar una situació dirigint l’atenció cap al seu interior, suposant que el problema està relacionat amb la seva personalitat i no amb la pròpia dinàmica de la situació. Aquesta estratègia porta a centrar-se en el malestar i provoca un estat de ruminació continuada. I també, juntament amb altres factors de risc, fa que les dones siguin més susceptibles de patir el que ella denomina el triangle tòxic: l’abús de l’alcohol, el menjar de forma descontrolada (o amb massa control) i els estats depress