Segons Siegel, la pràctica de l’atenció plena, ja sigui meditació formal com altres exercicis, acaba transformant la relació que tenim amb nosaltres mateixos, reduint el patiment que generen determinades situacions vitals, gràcies a generar una nova manera d’afrontar la vida, acceptant les coses tal com són i activant accions conscients que ens permeten viure millor.
Siegel dóna molta importància a la integració neural, al fet de promoure patrons d’acció neural connectats, a partir de la diferenciació dels elements que intervenen en qualsevol interacció amb el món. Per tal de treballar aquesta integració coordinada, es defineixen 9 dominis:
Integració de la Consciència: es tracta d’identificar records dolorosos que s’han mantingut per la necessitat inconscient d’evitar-los. L’objectiu serà integrar-los en una visió més àmplia i més propera al significat de la vida de la persona.
Integració Vertical: en un procés de diferenciació/integració, es tractaria d’accedir al cos, a tots els nostres sentits, integrant en un tot que aniria des del cap fins als peus.
Integració Horitzontal: es tractaria de connectar diferents funcions que operen en diferents hemisferis o dintre del mateix. Un exemple el trobaríem en l’etiquetatge de les experiències, que suposa la integració de sensacions i emocions amb el món conceptual de les paraules.
Integració de la Memòria: en moltes ocasions, la memòria inconscient s’imposa a l’hora de respondre a una situació, sense que tinguem l’oportunitat de decidir realment. Es tractaria d’integrar la memòria en la seva forma explícita, identificant-la i, així, aconseguiríem modular la seva influència, i guanyaríem flexibilitat de resposta.
Integració Narrativa: es tractaria d’integrar una “història de vida”. La vinculació que tenim amb els demés es reflexa en la narrativa, en les adaptacions que hem anat fent per tal d’arribar a sentir-nos bé. Es tracta de fer explícita aquesta història, de manera que ens permeti trobar el què som i el que podem arribar a ser més enllà de la història de la nostra vida.
Integració d’Estats: L’objectiu és reconèixer i acceptar els diferents estats mentals per tal d’integrar-los. És el camí cap a l’autoacceptació. I, per tot això, hem de tenir en compte que un estat mental implica un grup de pautes neuronals transitòries però molt potents, que condicionen la nostra conducta.
Integració Temporal: es tracta d’aprendre a viure essent conscients de la fugacitat del temps; de la incertesa associada al fet de viure, de la no permanència i de la mort. S’ha d’acceptar la inseguretat, la manca de control sobre molts dels factors vitals.
Integració Interpersonal: es tracta d’aprendre sintonia, un estat resultat de centrar l’atenció en el món interior de l’altra persona. Fomenta la fortalesa emocional i la longevitat.
Integració Transpiracional: es tracta d’aprendre que formem part d’un tot que és més que nosaltres. Sentir aquesta connexió pot fer que ens impliquem en causes que ajudin als demés.
El treball sobre aquests 9 nivells d’integració ens conduirà cap al benestar emocional i a una vida plena i conscient.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada