Regular les emocions

El dissabte 4 d’abril passat l’entrevista de l’ara criatures estava dedicada a Eva Bach, una terapeuta  familiar, que va arribar al món de les relacions familiars a través de l’estudi de les emocions. Eva Bach explica que, a l’hora d’educar, els sermons no serveixen i que les coses que recordem i que ens han ajudat en els moments difícils de la nostra vida són paraules o frases curtes.

Valgui com a exemple la frase del meu pare davant les desgràcies: “Hem de seguir pels que queden” i “Només seguir amb les rutines pot ajudar-nos a travessar el dolor”. O la de la meva padrina Bàrbara: “Tot ho pots perdre o t’ho poden prendre, tret del que tens a dintre del cap”. O la de la meva mare davant el dolor físic: “Fes alguna cosa que t’agradi i no hi pensaràs”. I, en cada un dels casos, les frases van sorgir en el que aquesta autora anomena els “moments normals de la vida”, fent alguna cosa plegats.

L’important, recorda Eva Bach no és tant el que diem com el que fem. Els nins aprenen del que fem, de com veuen que ens tractem i tractem els altres. Si tractem als pares amb respecte, agraïment i afecte, és més fàcil que ho aprenguin ells. El respecte té el requisit de no actuar impulsivament i així evitar dramatitzar. Cal aprendre a no dir les coses en calent. Es tracta d’aprendre a dir-les amb el to adequat i en el moment precís. Si estem enfadats o disgustats no hem de parlar.

Així, serà més fàcil educar si hem fet un treball personal previ de maduració. En un llibre de l’any 2002, “Sedúcete para seducir”, parlava de com podem educar les emocions, de com podem aconseguir no deixar-nos dur per les rauxes. Parlava de regular les emocions, de reconduir les nostres vides cap al major benestar possible, de generar noves respostes que ens permetin noves línies d’acció i ens allunyin de conductes que poden ser poc adaptatives.

Segons Bach, i el seu col·laborador Pere Darder, regular les emocions implica:

a)   Concebre l’emoció com un estat cerebral que no sempre es pot vèncer amb la raó ni es pot superar de manera immediata. Les emocions tenen el seu tempo. Hem de conèixer les nostres emocions i aprendre a viure-les de manera que ens puguin arribar a resultar més còmodes, adaptatives i gratificants.

b)  Tenir en compte que l’aprenentatge modifica l’estructura i el funcionament dels circuits cerebrals. L’anomenada plasticitat del cervell fa que puguem evolucionar durant tota la vida. Les competències socioemocionals sempre poden millorar-se i hem d’aprendre a pensar que el fet de ser adults no fa que l’aprenentatge hagi acabat.

c)   Educar el cervell per tal que, en les ocasions en les que faci falta, interposi una pausa voluntària entre una emoció (elicitada per una determinada configuració d’estímuls) i la conducta que es deriva d’ella (la resposta automàtica associada a aquesta emoció).

d) Aprendre a preveure les possibles conseqüències de les nostres respostes emocionals per tal de calibrar si podem assumir-les sense sortir-ne malparats. Es tracta d’aprendre a respondre a la pregunta “i després?”.

e)   Aprendre a entendre la pròpia emoció, elaborant una explicació el més honesta i fidedigna possible. Aquest procés ens permet integrar de forma sana les nostres emocions.

f)    Identificar els nostres punts dèbils i modificar els esquemes que hi ha al darrera, de manera que puguem integrar-los de la manera més adaptativa i harmònica possible. Per això, haurem d’estar disposats a entrenar i assajar noves respostes que anirem adoptant de forma progressiva fins que, finalment, s’automatitzin.

Entre les estratègies que ens serviran en aquest procés de regulació ens trobarem l’expressió verbal, la reestructuració cognitiva, les tècniques de relaxació, les tècniques d’expressió corporal, l’exercici físic, la distracció, l’expressió artística, etc. En tot cas, sempre hem de recordar que el problema no són mai les emocions, sinó la seva expressió.

Bona regulació!