Les estratègies de regulació emocional

"Els altres no recordaran el que vas fer, ni el que vas dir; recordaran el que les vas fer sentir"

Maya Angelou

Explica Susan Nolen-Hoeksema (vegeu l’article a http://psych.colorado.edu/~willcutt/pdfs/Nolen-Hoeksema_2012.pdf) que el terme regulació emocional s’ha utilitzat per fer referència a les activitats que permeten a un individu monitoritzar, avaluar i modificar la naturalesa i el curs d’una resposta emocional, per tal d’aconseguir les metes fixades i respondre de manera apropiada a les demandes de l’ambient. Les emocions que s’han de regular poden ser el resultat d’esdeveniments externs, com un perill, o interns, com per exemple records, escenaris imaginats, prediccions sobre el futur, interpretacions o creences.

Les estratègies de regulació emocional poden ser adaptatives o desadaptatives. Entre les adaptatives, que potencialment servirien per tal de regular les emocions negatives, hi trobaríem la reavaluació, l’acceptació, la resolució de problemes o la reassignació atencional. La reavaluació, o reenquadrament, suposa trobar atribucions o interpretacions positives o benignes d’un esdeveniment per tal de prevenir o reduir l’estat d’ànim negatiu provocat pel fet. L’acceptació implica el reconeixement de les pròpies emocions sense jutjar-les. La resolució de problemes es basa en intentar de forma activa superar o prevenir un problema per tal de reduir el malestar. La reassignació atencional implica canviar el focus de l’atenció per tal de centrar-la en estímuls benignes o positius i, així, canviar l’estat d’ànim.

Algunes persones no aconsegueixen posar en marxa les estratègies adaptatives anteriors i poden arribar a engegar-ne de desadaptatives que condueixen a empitjorar i prolongar les emocions negatives. Una d’elles és la ruminació i ve definida com la focalització persistent en les pròpies emocions negatives i en les seves causes i conseqüències, cosa que fa gairebé impossible iniciar una resolució de problemes. Una altra és la supressió, que suposa intentar, de forma conscient o inconscient, no pensar o sentir emocions o idees negatives. L’última seria l’evitació que consta d’intents conductuals o cognitius de fer-se lluny de pensaments o situacions estressants. Aquestes tres estratègies es consideren desadaptatives pel fet que la seva presència està relacionada amb l’aparició de trastorns afectius (depressió i ansietat) i de control dels impulsos (abús de substàncies o desordres alimentaris).

Les estratègies adaptatives permetrien, en cas de que la persona n’utilitzés de desadaptatives, compensar el seu efecte negatiu, sobretot per la via de la resolució de problemes. Així, la resolució de problemes actuaria com un antídot dels estats d'ànim negatius.

Homes i dones, en general, manegen els dos tipus d’estratègies, encara que les dones informen d’un major repertori. Nolen-Hoeksema, però, indica que necessitem saber més sobre la regulació emocional masculina, ja que la majoria dels estudis es basen en com s’usen les estratègies conscients i molts homes despleguen les estratègies de forma inconscient.

La ruminació és la gran enemiga de la salut mental, i en especial en el cas de la dona, ja que no només explica, en part, la major presència en el gènere femení dels trastorns afectius sinó que, també, impedeix que les dones assumeixin una estratègia adaptativa molt eficient a l’hora de regular les emocions: l’afrontament actiu a través de la resolució de problemes (vegeu l’entrada del 12 d’abril de 2014, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/04/les-dones-la-ruminacio-i-la.html).

La conclusió que apunta Nolen-Hoeksema de cara al tractament dels problemes emocionals és que haurem de treballar en disminuir la ruminació i activar la resolució de problemes.

Per un afrontament actiu!