Passa al contingut principal

El sistema d'exploració o de plaer



El sistema de la por o d’alarma ens avisa quan estem en perill o quan les interaccions amb els demés poden resultar negatives. En el cas de les persones ansioses, el llindar d’activació de l’amígdala (l’estructura que detecta aquestes situacions) és molt baix i la seva intensitat d’actuació és alta. A més, els centres inhibidors o de control (les àrees del còrtex prefrontal), que s’encarreguen de modular la resposta de l’amígdala, són més lents i presenten una activitat menor.



Per altra banda, el sistema del plaer o d’exploració ens activa quan detecta estímuls que poden resultar biològicament bons per a nosaltres. Per aquesta raó, fruir d’un bon menjar, especialment en companyia de familiars i amics, resulta un dels més grans plaers que ens dóna la vida. Estem dissenyats per tal d’explorar el món cercant el benestar que ens poden proporcionar els plaers sensorials, les relacions i aquelles experiències que desperten les nostres emocions positives.


El plaer i la seva recerca és un dels grans motors de l’existència i, juntament amb l’evitació del perill i del dolor, constitueixen el pilar que fa possible la nostra supervivència. Les investigacions sobre el cervell, citades per Elaine Fox a “Una mente feliz”, assenyalen que el centre del sistema del plaer o de la ment hedonista es troba en una estructura anomenada Nucli Accumbens, situada per davall de l’escorça cerebral en la part frontal del cervell. El Nucli Accumbens ha estat proclamat “centre de recompensa” o “zona del plaer”, encara que presenta el problema de que no sol estar actiu massa temps.


El sistema del plaer o d’exploració està format per estructures que estan activades pel neurotransmissor dopamina, que alimenten el desig, i pels opiacis endògens (amb efectes semblants a substàncies com el cànnabis, per exemple) que, per la seva banda, proporcionen una sensació de plaer a les nostres experiències. El Nucli Accumbens forma un circuit amb neurones situades en àrees del Còrtex Prefrontal. Aquest conjunt d’estructures a part d'acomplir les tasques de planificar, raonar i solucionar problemes també juga un paper vital en la inhibició del Nucli Accumbens. Mentre aquest darrer ens condueix al plaer, el Còrtex Prefrontal inhibeix els nostres impulsos. Tornem estar davant un circuit que es mou entre el desig i el control. I quan troba l’equilibri ens condueix al benestar.


La mentalitat optimista està relacionada amb un bon funcionament del sistema del plaer. Però l’optimisme implica molt més que sentir-se bé, ja que suposa estar compromesos amb el fet de tenir una vida amb sentit, regida pels nostres valors. L’equilibri del sistema suposa l’existència d’una certa “il·lusió positivista”, la suposició de que ens poden passar coses bones, de manera que podem deixar de preocupar-nos per totes aquelles coses que podrien anar malament. Aquesta il·lusió ens permet tenir el coratge de passar a l’acció i estar compromesos de forma activa amb la vida.


Una mentalitat optimista proporciona una major qualitat de vida. Però quan pensem en ella no ho hem de fer suposant que té a veure amb els pensaments, sinó que s’ha demostrat que són les accions positives les que fan que les persones que les porten a terme tinguin tres avantatges: una millor salut i més benestar, una major capacitat per a superar les crisis i un nivell d’èxit més alt en la vida.


Una mentalitat optimista condueix a tenir més emocions positives i, com ens mostrava Barbara Fredrickson (vegeu l’entrada del 31 de desembre de 2011), aquestes expandeixen i amplien la nostra atenció i ens fan més creatius davant els problemes. Les persones optimistes són capaces de manifestar emocions positives inclús enmig de les desgràcies, generant recursos que les permeten seguir endavant a pesar de les dificultats. A més, demostren més persistència davant les dificultats, fent més probable la solució dels problemes plantejats.


Com ja vèiem en una entrada anterior (vegeu la del 13 de juliol de 2013), hem d’entendre l’optimisme com un compromís amb aquelles accions que, d’acord amb els nostres valors, ens poden portar a viure una vida amb sentit, entrega i passió. Una vida amb benestar emocional.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,