Passa al contingut principal

El sistema d'alarma

"Així, davant un perill, tindríem una força activadora de respostes de por provinent de l’amígdala i una força inhibidora calmant personificada per l’activitat del còrtex prefrontal."






Milions d’anys d’evolució ens han proporcionat diferents sistemes cerebrals i un dels més potents és el que Elaine Fox denomina “cervell d’emergència” i que, en l’entrada del 12 d'octubre de 2013, anomenàvem “sistema d’alarma”. Aquest sistema opera a la velocitat de la llum i grava per sempre els esdeveniments perillosos en la nostra memòria. Quan es presenta una amenaça present o imminent, aquest sistema allibera adrenalina al nostre corrent sanguini, provocant un augment en el ritme de la respiració, en el ritme cardíac i ens fa suar. Aquestes reaccions ens permeten reaccionar quan ens trobem en perill, preparant-nos per tal de sortir corrent o adoptar una postura de combat. Aquesta resposta s’anomena de “lluita o fugida.


Una vegada posat en marxa, aquest sistema domina tots els altres. I una de les estructures que comanda el sistema és l’amígdala, que s’activa ràpidament quan detecta determinats perills i fa que la resta del cervell deixi de fer el que està fent i es concentri en l’amenaça detectada. I, això, es pot fer gràcies a que les connexions de l’amígdala cap a la resta del còrtex són més nombroses que a l’inrevés, de manera que les seves ordres activant una resposta de por són més efectives que les de la part prefrontal del còrtex recordant-nos que hem de conservar la calma, ja que el perill no és real.


Elaine Fox ens explica que la por és el resultat de les accions iniciades per l’amígdala més les sensacions produïdes per l’activació de l’ínsula. La calma davant una possible amenaça seria el resultat de l’activació de certes parts específiques del còrtex prefrontal que aconseguirien mitigar la resposta de l’amígdala. Així, davant un perill, tindríem una força activadora de respostes de por provinent de l’amígdala i una força inhibidora calmant personificada per l’activitat del còrtex prefrontal.


L’activació dels centres d’alarma pot sensibilitzar el cervell d’emergència i fer que estigui més actiu, arribant a potenciar els estímuls i pensaments negatius, debilitant els centres inhibidors i ocasionant un pessimisme que pot derivar en ansietat. Una vegada que s’activa el cervell de la por, la lògica queda suspesa, de manera que les preocupacions passen a col·lapsar la nostra consciència.


La veritat és que devem la nostra supervivència a aquest cervell d’emergència. De fet, l’amígdala té un paper molt important a l’hora d’inhibir comportaments de risc i, per altra banda, gràcies a ella som capaços d’adonar-nos de quan no ens podem fiar de determinades persones que poden fer-nos mal o estafar-nos. Però també pot arribar a ser el principal obstacle per a poder gaudir d’una vida optimista.


Una altra vegada, com en el cas de l’equilibri entre el desig i el control (veure l’entrada de l’1 de novembre de 2013), el funcionament òptim seria aquell que ens permetés gaudir de les avantatges del centres de por (amb la seva força activadora) i dels mecanismes de control dels circuits prefrontals (que inhibirien l’amígdala quan s’activés massa).


El benestar emocional dependrà de l’equilibri entre la prudència i una recerca del plaer condicionat pels valors.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,