Acceptar i gestionar les emocions

Després de patir un ictus, Jill B. Taylor va experimentar una de les experiències més enriquidores de la seva vida. Tot això ho descriu en el seu llibre “Un ataque de lucidez” de l’any 2009. Aquesta experiència la va portar a reflexionar sobre el paper dels dos hemisferis cerebrals en la nostra vida emocional. Els hemisferis, segons Taylor, es poden considerar com a dues estructures que presenten funcions diferents des del punt de vista neuropsicològic i aquestes diferències es poden estendre als aspectes psicològics o de personalitat.

La visió de l’hemisferi dret com a seu d’una “personalitat” positiva, amb sentiments de pau, amor, alegria, connexió i compassió pel món, es veu reforçada pels estudis sobre la base neuroanatòmica de les experiències religioses o místiques. En aquestes es pot observar una disminució de l’activitat en els centres del llenguatge de l’hemisferi esquerre i una disminució de l’activitat en la zona d’associació i orientació de la circumvolució parietal posterior d’aquest hemisferi. Com a resultat de tot això, aquestes experiències es caracteritzen pel cessament de la parla cerebral, la interrupció de l’entrada sensorial normal i el resultat de sentir-se com un fluid en unitat amb l’univers.

La nostra consciència seria el resultat de la complementació de les accions dels dos hemisferis, però la capacitat verbal de l’hemisferi esquerre fa que les seves “històries” dominin la nostra vida, amb pensaments que reverberen de forma automàtica i que enllacen amb estats emocionals negatius de por, ràbia o angoixa, més propis d’aquest hemisferi.

L’autora defensa la possibilitat de desenvolupar la capacitat de triar cóm respondre als estímuls. Malgrat que els programes emocionals s’activen de forma automàtica, com a resultat de l’associació entre estímuls i la reacció emocional, s’ha de tenir en compte que la seva durada és curta, d’uns noranta segons si no es realimenten. Aquesta duració de la part emocional de la reacció ens permetria decidir si volem seguir amb el programa o preferim connectar amb el moment present. No estem obligats a seguir amb els pensaments que ens provoquen dolor o malestar. La primera passa per escapar dels bucles de pensaments negatius consisteix en reconèixer que hi estem connectats.

El que es recomana, per aconseguir respondre tal com volem, és centrar-nos en les sensacions fisiològiques associades als pensaments, esperar els noranta segons pertinents i dirigir-nos al cervell perquè deixi de connectar-se a patrons de pensament concrets, gràcies a l’ús de determinades paraules o gestos. Jill Taylor proposa el següent protocol:

• Identificar pautes de pensament negatiu i posar nom a cada una d’elles. Assignar-les-hi  un horari i no permetre la seva actuació en qualsevol altra moment.

• No permetre mai els insults en la parla interior.

• Si segueixen reverberant els patrons negatius, contrarrestar-los amb activitats com: 1) recordar alguna cosa fascinant i en la que es vulgui pensar més a fons; 2) pensar en alguna cosa que produeixi molta alegria; 3) pensar en el que ens agradaria fer, en els projectes pendents.

Es tracta de trobar l’equilibri entre observar els circuits i deixar-nos dur per ells. És a dir, es tracta de generar una certa distància. Primer, ens hem de rendir a l’emoció, l'hem de identificar en el nostre cos i, després dels 90 segons de rigor, recuperar la iniciativa. L’objectiu serà el benestar, experimentant sensacions d’equilibri i de pau mental. Experimentar la pau no vol dir sempre ser feliç, sinó que fa referència a la capacitat de connectar, sempre que vulguem, amb un estat de pau i de calma interior. Es tracta de ser cada vegada més conscients de quan s’activa aquest estat positiu i d’entrenar-se a sintonitzar voluntàriament amb el circuit, quan ens faci més falta. Aquest objectiu estaria molt a prop del que Davidson anomena fortalesa emocional, la capacitat d’experimentar sensacions positives enmig de temporades en les que ens passen coses negatives.

Per estar més a prop d’aquests estats positius, ens hem de fer conscients del moment present i ens hem d’allunyar dels circuits cognitius que donen voltes al que ja ha passat o al que pot passar, és a dir, ens hem d’allunyar de la ruminació. Una de les maneres és centrar-nos en la respiració (un exercici de meditació, vegeu l’entrada del 12 de gener de 2013). Una altra és concentrar-nos en les coses que passen en el moment present i que ens arriben als nostres receptors sensorials (tècniques d'atenció plena o mindfulness, vegeu l’entrada del 24 de març de 2012). També es pot visualitzar el més vívidament possible una imatge de pau. Les habilitats relacionades amb la coordinació del sistema motor també ens poden ajudar a retornar a una perspectiva de "l’ara i aquí”: ioga, tai txi, caminar de forma conscient,...

La connexió amb el moment present és el secret per tal d’aconseguir que les reaccions emocionals no ens empresonin i ens deixin tancats en patrons de ruminació. Aquesta connexió dóna l’oportunitat de poder respondre a la vida d’acord amb els nostres valors. La fortalesa emocional que en resulta ens deixarà viure una vida amb sentit, entrega i passió.